sábado, 28 de junio de 2008

El meu paradís...

Voldria estirar-me i reposar el meu cap sobre el teu cosset inocent i somiar,
somiar que estem soles en el nostre paradís,
somiar que estem davant del mar,
somiar que toco el teu cabell de seda,
somiar que toco la teva pell delicada,
somiar que les teves manetes acaricien el meu rostre.
Veure com el vent juga amb el teu cabell,
veure’t riure perquè el teu sonriure acaricia la meva ànima,
escoltar el palpitar del teu cor,
olorar el teu perfum,
sentir la dolçor de la teva veu, perquè la teva veu és una suau melodía que imnotitza els meus sentits i atrapa el meu ser.
Només et demano que al despertar d’aquest bonic somni,
pugui sentir-te des de la meva ànima, des del meu cor,
i portar-te a somiar les coses més boniques,…
Només tanca els ulls, princesa dels meus somnis,
i somiem juntes tota l’eternitat.
T’estimaré sempre més… La mami.

14 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Sandra! Sòc la Eva Martín.
Ke guapa que està la Dunia en aquesta foto!!! Em recorda a tu quan eres petita!
Ànims Sandra! Petons infinits per tots tres.

Anónimo dijo...

Sandra un petó ben fort. Com diu la teva amiga la Dunia esta molt guapa a la foto, peró la veritat és que er tan guapa....esperm tenir dies millors,recordant amb molt d amor els nostres angelets, i a veure si podem fer un passet tot pujant la montanya
donades de la má sandra ,ojala aconsseguim al menys uns dies on el cor no ens faci aquest mal,on no sembli que tot el cos es trenca amb bocins,i la sensació de buit es pugui emplenar,ojala sandra ens enviin una llum.jo no aconsseguiexo rés encara.Avui he tornat amb barca i tot el que abans era sensació de pau i llibertat, ara només ploro buscan el meu fill.
UN PETÓ BEN FORT MARINA

Anónimo dijo...

Sandri he venido a escrivirle a la dunia, pero al leer lo q pusistes, m vuelvo a quedar sin palabras pero igual lo voy a intentar..
Gracias duni
Gracias x presentarte en mi sueño, gracias x dejarme sentirte una vez mas aunq sea en sueños, fue muy lindo. 3 segundos, donde te pude tener a upa, junto con leonel a los 2 juntitos de nuevo, gracias, gracias, se q lo has hecho xq estoy segura q tu mensaje fue: de q no sufra xq no pudistes estar en el cumple de tu primo, xq si estas, me has dejado en claro q siempre estaras junto con leonel a su lado creciendo y jugando, estos dias fueron importante para leo y xra mi, pero tambien muy muy tristes x eso te agradesco con toda mi alma el regalo q me has hecho, en presentarte en mi sueño, porq t pude sentir y despertar con la sensacion de tenerte REGALALE ESTO A TU MAMI Y PAPI, DUNI.
Hoy estoy muy triste, fue hermoso estar en el sueño con tigo y muy duro al despertar, tengo tantas ganas de hablar con tus papis , pero hoy no tengo fuerzas, hoy lo unico q senti desde q me desperte fue la necesidad de venir a tu rincon y expresar mi dolor como tia, te extraño como sobrina y como hermanita del corazon de leo y vuelvo a agradecerte duni.
Se q lo normal seria entrar a tu rincon para darle fuerzas a tus papis, pero hoy estoy indundada x la misma tristesa q ellos.
chicos los extraño muchisimo, m encantaria estar c/dia con ustedes y darles un abrazo c/dia.
Los quiero
Te ama la tia duni
Un beso desde lo mas profundo de mi alma hasta la tuya..

Natxo Rovira dijo...

Hola Estimats Amics,

Aprofito aquest preciós escrit que li heu dedicat a la Dúnia, per agrair-vos les vostres paraules al bloc del David. Sandra, m'ha arribat al cor quan dius que la història que va imaginar el David és molt esperançadora, i més venint de vosaltres. Jo també ho veig així, i en descobrir-la vaig sentir una forta commoció, però desprès molta pau, benestar i... esperança.
D'alguna manera, vaig entendre que el nostre subcosncient, allà on la nostra ànima és ben present, sap coses que en la nostra superficialitat no sabem. I el David ja sabia que havia de marxar, i ja va contactar amb l'Alex, que l'havia precedit. Gràcies, Sandra, m'has fet sentir molt bé amb el teu comentari.

Per cert, escrius com els àngels. No serà un d'ells el que guia la teva ploma?

Un petó
natxo

PS: ahir vam anar a sopar amb els estimats amics de Ca n'Eva i us vam trobar molt a faltar...

Anónimo dijo...

hola sandra soc jo la sandra ara feia molt que no ens escriviam llegeixo tots els teus escrits que se que la dunia els veu i els i encantan sempre tenia ganes descriuret pero el llegir les teves cartes me quedat sense paraules pero ara me dicidita a escriuret com ve moltes persones et diuen la dunia esta guapisima la veritat es que la dunia es guapisima sempre recordo la vegada que ens van veure jo la veritat es que no t'imaginava aixis no se timaginava diferent heee coses meves!!!!!!
aquelles fotos que em vas enviar de la dunia son maquisimas tenia els ulls tant macos, la pell tant fina, els cavells tant llisos,les manetes tant maca ve es que la dunia es

Anónimo dijo...

sandra no se que ma passat pero el cumentari se ma puvlicat havans que jo vulges com et deia es que la dunia es tant maca!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Brígida dijo...

Somieu juntes per sempre més, i voleu per aquest món d'imaginació, descobrint cada racó d'amor, d'aquest amor tant pur que et pugui transmetre la teva estimada Dunia, tranquil•litzant cada trosset del teu cos, cada part de la teva ànima.
Vola Sandra amb la teva Dunia, endinseu-vos pel vostre petit paradís, on existeixen tots els colors, totes les melodies i totes les nostres fantasies...
I que cada despertar estigui ple de calma, al poder sentir la teva nineta dins la teva ànima, dins aquest cor tant gran que tens.

Mil petons a tots aquest angelets que apareixen en els nostres somnis més apreciats.

Brígida

Anónimo dijo...

Gracies per pensar amb nosaltres un dia com avui, que en realitat és un de més.
Espero amb el temps poguer veure les coses com les veus tu SANDRA.
M encanta llegir el teu blog i veure com escrius i parles amb la teva princesa.
Un petó ben fort, i jo sempre pujaré aquesta montanya amb tu. MARINA

Susilha & Dany dijo...

Hola Sandrus,

Creo que Dunia está en cada una de las palabras que escribes, porque cada palabra contiene el mas puro amor.

Me gustó mucho que nos vieramos, necesitava abrazarte amiga mia,eres preciosa, aprendo mucho de ti.

Te quiero, Susilha.

gaviota1213 dijo...

En esa imagen de la princesa todos podemos ver lo mas intrínseco de su esencia, la dulzura, la magía de lo eterno, la belleza que no tiene fin.

Cuando el cielo asoma sus brazos por encima del horizonte cubriendo de púrpura la fugaz estela de la noche que se retira, en el rojizo intenso ,descubro la sonrisa de Dunia.Un esbozo angelical de perfumada inocencia: la mas bella de las composiciones de existencia.

Ella está en ti y en todas las personas que nos acercamos hechiados a su ser queriéndola a manos llenas....quizás por eso esta mañana desperté con mi cuarto embriagado del perfume dulce de la vida presentí que un poquito de ella estaba aquí, con cada rayo de sol .

Millones de besos, Sandra.

Anónimo dijo...

Estimada SANDRA volia inclús preguntar te si et faria mal ,els records que he posat avui en el biog, peró necessitava fer ho doncs aixis ,no he parlat ran de mi .A vegades penso que els que em llegeixen potser ,al no oguer entendrem . pensan que només parlo de dolor, i per aixó aviu he volgut recordar bons moments.
tinc un problema ,no se si vas llegir l escrit tan bonic i entranyable de la nostre amiga Brigida,on el titul era confusió.
Per aixó a vegades li dic a n en marc que esta dormint, peró d altres voldria veure quelcom més ,com tu, sandra, doncs em diuen que viuria i pensaria millor.
Be ,tot aixo t ho dic perque no et preocupis que en Marc ja veus com li agraden els nens et ciudara la princesa d ulls blaus,Dunia, com ho va veure a casa .
UN PETÓ BEN TENDRA MARINA

monsa dijo...

sandri k lindo todo lo que escribes, leerlo es puro DOLOR y puro AMOR, el amor más puro k pueda desprender una persona...que grande eres...princesa ayuda a tu mami a soñar así, de esa manera tan especial, tan mágica, tan PURA. Tu mami es PURA SANDRA!!
Un enorme beso.
Tengo ganas de verte.

Pequeña Ainhoa dijo...

PRECIOSA PRINCESA DEL CIELO, SIEMPRE TE LO DIGO PERO ME ENCANTA LOS OJOS DE DUNIA Y SU PELO, ES TODO UNA PRINCESITA JUNTO AINHOA.
Un saludo amiga, las náuseas me tienen desconectada un poco pero sigo aqui dando como siempre todo mi cariño y apoyo, al igual que mi amistad.
Un besazo y mi beso hasta el cielo.
Loly, la mamá de Ainhoa

Anónimo dijo...

Sandra amiga,trobo a faltar els teus escrits tan plens d amor, de mágia,de tendressa.
Animat i fes ne un .potser t ajuda .
jo fins ara deia que posar me davant l ordinador ,era com esta amb ell davant.
tot i que es tenen dies de tots.
un peto ben fort i que la princesseta Dunia pugui enviar te molta llum. marina