martes, 3 de junio de 2008

La teva llum!!


Hola princesa! Després d’una tarda de televisió, ja no puc més. El cap em batega i necessito aïllar-me de món que m’envolta per sentir-me, per sentir-te. Em relaxo, com tu m’has dit, i intento buscar-te, sentir-te. Puc parlar amb tu. Et pregunto y tu em respons, com sempre les teves paraules em donen una mica de llum. Aquest és el camí que vull seguir. Vull aprendre sobre mi mateixa, escoltar el meu silenci, per sentir la teva veu, tan plena de sabiduría. Sento la teva llum, com brilla, com viatja pel seu propi camí d’evolució. Jo també em veig com una llum. Et veig, sé que ets tu, sento en la teva vibració el teu ser. Sé que el dia que ens tornem a trobar sabré on ets, podré venir a tu i seguir el camí juntes. Sé que ets important en el meu camí. Recordo la conexió que vàrem tenir aquell dia a casa, quan ens miravem els ulls. Vaig sentir que eres més que aquella preciosa nena de dos anyets i mig. A través dels teus ulls vaig endinsar-me al més profund de la teva ànima i vaig notar que ja ens coneixiem. No vull oblidar aquesta conexió perquè em dóna esperança de creure que hi ha quelcom més que ara no puc acabar de sentir pel dolor desgarrador que sento. Però sé que seguint aquest camí esbrinaré coses de mi, de tu, princesa. No deixaré de buscar, mami, t’ho prometo. T’estimo i vull esbrinar què passa amb aquest amor que ens teniem, que ens tenim. On va tant d’amor? ‘Es capaç de traspasar les barreres de les dimensions? ‘Es posible que tu estiguis en un alre lloc, lluny i aprop a l’hora? Sobreviu aquest amor?? Vull començar un camí de búsqueda, per trobar respostes a dins meu, perquè sé que é son les puc trobar, només dins meu sabré què ha passa. Però això vol dir que hauré d’apendre a conectar amb el meu profund Ser i poder així arribar on ets tu. Potser una manera serà apendre a meditar. Una altre anar a aquestes trobades de pares per intercambiar sensacions. Vull saber si altres papis senten el mateix que nosaltres. Digue’m princesa què et sembla, creus que és un bon camí per evolucionar i arribar a tu? T’estimo i et prometo que no deixaré de viure, de treballar aspectes de mi oscurs que em separen de la teva puresa. Vull aribar a tu pura, plena d’amor. Així quan es trobem podrem seguir juntes tota l’eternitat. Creus que podrà ser així? Escoltes els meus pensaments? Ets tu qui m’ajuda a arribar a aquestes conclusions? Fes-te present, si pots, escoltaré la vida. T’envio un petò a l’infinit. T’estimo princesa del cel!

22 comentarios:

Anna dijo...

Que bonic...tinc moltes ganes de veure-us...us trobo tant a faltar...quan uns estan forts, donen força als que passen un moment fluixet...gràcies amics...
Anna

Anónimo dijo...

Estimada sandra, soc la marina, m agrada tant quan escrius en el blog.
Envejo la teva forma de poguer veure ho tot, aixó t ha d ajudar molt.
jo em trobo molt malament ,potser és perque no trobo,no veig aquesta llum.
espero arribar on tu pots, sino intentare que m ,expliquis com fer-ho
un petó i un BEN LLUNY PER LA PRINCESA DEL CEL

Natxo Rovira dijo...

Hola estimats, quina meravella d'escrit, sembla que estiguem dins la vostra ànima.
Gràcies per les paraules tan generoses que heu deixat al bloc del David.
M'he decidit a donar un volteta per aquest, el vostre espai, i ostres, aquí es respira un amor molt profund, malgrat tot... és un bonic camí.
jo també tinc ganes de tornar-vos a veure.
petons

sonia dijo...

Hola Chicos, si, soy yo, Sonia desde Buenos Aires, paso todos lo dias por el blog de la princesita Dunia, y no puedo dejar de emocionarme cada dia. Deseo que esa estrella que brilla mas que ninguna, les de la fuerza que necesitan para seguir adelante,
y estoy segura que con todo el amor que los rodea lo van a lograr.
Los queremos mucho.
Sonia

Marina dijo...

Hola Sandra... pasaba solamente a ver a tu preciosura... Y creo que no necesitás nada para estar más conectada con tu hijita... no hay persona en el mundo que pueda estar más cerca que vos de ella... porque ella nació de vos y hoy vive en vos, y ella habla a través de vos... Ella está rodeándote y acompañándote para que tengas la fortaleza de estar en pie...por ella, por su amor... Un beso grande para vos, y otro al cielo, para Dunia.

Pequeña Ainhoa dijo...

De esas palabras que has escrito sale todo el amor que Dunia te dejo y que tendras siempre en tu corazón, pues ella siempre vivirá en ti.
Os queremos mucho amiga.
Un beso hasta el cielo.
Loly, la mamá de Ainhoa

Anónimo dijo...

sandra quan puguis entra al meu blog i on parlem d en marc i el mar el comentari 11 és per la Dunia i en Marc .d una amiga.i no te l se passar.
ah el meu germá ha acosseguit la trducció. gràcies un petó
marina

sandra dijo...

hola sandra..hace dias que visito el blog de dunia,entre atraves de el blog de victor,y bueno me decidi a escribirles y dejame decirte que dunia es una hermosa princesa . jamas dudes que ella donde esta les dara la fuerza necesaria para continuar un camino que me imagino no es nada facil para ustedes.
son ustedes para mi y mi familia una gran muestra de lo que es el amor y la fortaleza.
se que estamos a kilometros de distancia y que no nos conocemos pero quiero que sepas que soy madre y puedo entender tu dolor.
un fuerte abrazo desde Lima-Peu
abrazos.sandra ,jorge y nicolas

Anónimo dijo...

sandra moltes gràcies per tot el que dius en el meu blog. em dones forçes
per tota aquesta gent que no enten rés,no entenen el perque un bloc pot ajudant-se.
bé costa d entendre perque ells a taula no tenen un lloc buit, el matí ells senten ,BON DIA MAMA.
nO HO CRITICO.Doncs és molt difícil d arribar a entendre.
veritat Sandra que és difícil entendre que el cor plora, com diu la canço,i és difícil d etendre
que sembla que hagis d embogir de dolor.
un petonet ben tendra. que puguis
descansar bé.I ojala la teva princesa t envii UNA LLUM.
sANDRA, Jo no aconssegueixo veure rés,i aixó que hi poso totes les meves forçes.
La veritat és que tothom a cadaqués ens ajuda molt, i també em parlen i
pregunten per vosaltres.
peró SANDRA ,ÉS UN CAMÍ QUE HAUREM DE FER NOSALTRES.S

gaviota1213 dijo...

He entrado en este espacio vuestro de amor a través del blog de Antonio y su peque Victor y me he quedado un buen rato inundada por la pureza que destila,por el perfume dócil de la inocencia, por la magía de esa pequeña eterna Dunia de ojos mar y dorada cabellera, un ángel del cielo. Me ha llenado de paz..

Mil besos ,

Nuria y Maël

misticaluz dijo...

Hola, de visita per aqui, molt interesant y molt bonic el teu bloc, una mare.. llena de bons sentiments.. yo també soc mare.. el amor més gran y pur que existeis... moltes felicitats y et desitjo molta sort y mucha llum per tota la teva familia. Salutacions desde el meu Raconet!

misticaluz dijo...

Hola, ahora he leido mas afondo el blog, siento en el alma vuestro desenlace, pero sigo insistiendo en vuestro amor y la luz que teneis que sin duda es la luz de vuestra hija, mucha fuerza y mucho amor. Un beso dsd mi Rincón

Anónimo dijo...

Hola a tots tres. No em coneixeu. Sóc la germana de la Marina de Cadaqués, la Nina per mi. La tia i padrina d’en Marc. Algú que també està patint però no de la mateixa manera que vosaltres.
No us vull portar mals records però tenia la necessitat d’explicar-vos una cosa. No sóc una persona que acostumi a mirar les notícies perquè en el fons sempre penso que només ens expliquen desgràcies. I així va ser. Les mirava aquell dia de gener quan varen donar una esgarrifosa notícia d’uns fets que havien tingut lloc a Lladó. Se’m va glaçar la sang i el cor em va fer un sobresalt. Suposi que era pel fet de què estava veient en aquells dies com patia la meva germana. Sé que vaig pensar “una altre família feliç que ha vist marxar la seva ‘vida’ en uns segons. Una altre família que viurà un infern sense final”. Qui ens havia de dir que aquelles desgraciades circumstàncies us portarien a conèixer algú de Cadaqués que patia tant com vosaltres. Sé que parlar amb la Marina i l’Esteve us va bé. Sé que us va bé per la senzilla raó que per molt que els de la família us intentem recolzar i escoltar el vostre dolor és massa fort i amb ells us podeu entendre.
Només dir-vos que caminarem al vostre costat i intentarem fer que amb el temps aquest dolor, que no pot desaparèixer, es faci més suportable. Aquests records que ara fan mal s’acabin convertint en una cosa bonica que us pugui arrancar una somriure.
Penseu que el camí és molt dur però no esteu sols.
Un petó per tots tres, en especial a la petita Dúnia.

Anónimo dijo...

Hola bonita que linda eres
ya estas tu foto en el blog de mi hijo Aday
Sandra desde el blog de Aday puedes entrar al blog de Manuel el hermano de Natalia
gracias amiga por las palabras tan bonita que escribiste en el blog de mi hijo
desde que venga mi hijo Ruben le digo que ponga el de Victor y el de Dunia como enlace desde el de
Aday
un abrazo amiga

Carmen R.T. dijo...

EStimada Sandra:
La relació que vam tenir l'Abel i jo, sempre, des de el principi va ser molt especial, molt espiritual i estic segura que va ser aixì perquè ell m'estava preparant per arribar fins el día de avui... malgrat la seva pérdua física.
M'agradaría tenir una vareta màgica i que puguessiu sentir l'amor de la Dunia tan clar, tan fresc, tan nítid, encara que no estigui amb vosaltres físicament.
T'has parat a pensar per qué continues lluitant i lluitant? doncs perquè la Dunia, en forma d'energía està omplint el teu cor, els teus pensament, els teus sentiments; la mateixa vida que tens per endavant.
La Dunia us va escollir a vosaltres per ser el seus pares, perquè mitjançant vosaltres va arribar a transformar-se en un ser superior.
Al menys això és lo que jo tinc dins del meu cor i ho puc sentir d'una manera molt especial.
La idea del jardí és meravellosa! Diuen que qui cuida un jardí alleugera la seva ànima... tu que penses?
Un petó molt tendrós per tots dos plegats

Anónimo dijo...

Hola Sandra guapa!!!!
que bonito lo que has escrito Sandra, no tengo palabras. Solo decirte que yo pienso que todas las respuestas son SI, que el amor sobrevive por supuesto es que Dunia no se alimenta de comida se alimenta de amor, del que tu y su papá y el resto de la familia la enviais. Estoy segura que viene a verte y que te ayuda a tener esa visión que tienes ahora de donde está ella.
Este finde te escribo Sandra me gusta que nos envíemos e-mails, me gusta lo que me escribes y lo que dices y me encantaría ayudarte aunque sea lo más mínimo si es que es posible.
Un beso fuerte fuerte y un abrazo aún más fuerte para tí que eres una heroína Sandra
Y mucha mucha luz para ese angelito del cielo que se llama Dunia y que es la ternura en persona!!!!!!!!

Brígida dijo...

Estimada Sandra,
En aquest viatge penso molt en vosaltres, sobre la moto, tinc temps per pensar, i el cor se m'envà cap al meu germà, cap a tots vosaltres, cap el més enllà.
Espero que t'hagis animat anar al Delta, i que allà i trobis la tranquil·litat i la calma que estàs buscant.
Un petò ben fort bonica.

Brígida

Ego dijo...

Menuda princesa! Claro que brilla esa estrella, qué te voy a contar. Ojalá su fuerza te explote cada día en el corazón, como un bálsamo tonificante de energía. Un abrazo grande!

Anónimo dijo...

Sandra soc la marina . Acabo de llegirun escrit molt bonic de la TEU MARE AL MEU BLOC.
IAIA de la DUNIA,gracies per les seves paraules i per mirar el meu bloc.Jo també sempre miro el de la seu princeseta.QUINA VIDA MÉS INJUSTA¡ Vosté em fa l efecte que ha de ser dolça com la sandra em va agradar tan conèixe la a ella i en cris. m agrada MOLT quan ella escriu en el seu bloc.I ha tant amor , tant sentiment i dolçor a la vegada que dolor en tot el que escriu.
Em sento molt UNIDA a ella, no se si per el poc temps que fa que les dues hagim passat el mateix ,o potser,serà el que diu la sandra, alguna llum, ells .La DUNIA i en MARC que estan junts i fan que entra ella i jo hi hagi quelcom màgic.
Se que estan al Delta ja lhi he enviat un sms.NOmés desitjo que vingui haguent après quelcom nou que pugui explicar me.
un petó ben fort. marina

Anónimo dijo...

UN petó ben fort Sandra , gràcies per les teves paraules,espero que junts poguem fer més força i ajudant-se,per veure una mica de llum,en aquesta merda de vida.continuo pesant amb la paraula INJUSTICIA.

Anónimo dijo...

Hoy madre quiero decirte
Lo orgulloso que me siento,
Porque al mundo me trajiste
y porque ni un solo minuto,
de mi vida tu te perdiste.

Porque en ti palabras que buscaba
siempre de apoyo las encontraba,
y cuando enojo yo te provocaba
palabras estrictas en ti hayaba.

Gracias por tu amor y tu ternura
dedicación y buena formación,
con la cual ninguna rara travesura
me aparto de tu buena educación.


A ti mi padre hoy te digo:
gracias siempre por apoyarme
mas que padre como amigo,
y por ser quien soy permitirme
hoy te digo cuenta conmigo.

Quien lo que buscabas me diria ayer
que con tus castigos aprendiera,
y en un futuro no lejano me iria bien
los consejos que tu padre te diera,
me los diste de pronto en un vaiben.

Mi heroe inquebrantable
mi protector de noche y dia,
mi padre el inderrotable
que esta tarde aplaudia.


A mis queridos abuelitos
Que sus enseñanzas me dejaron,
siempre me brindaron cariñitos
porque mil historias me contaron,
a mi y a todos sus nietecitos
gracias porque en mi confiaron,
y hoy que ya estan viejecitos
gracias porque me acompañaron

muchos besos y mucha mucha luz....!!!

Anónimo dijo...

Perdoneu que sensa coneixans entri al vostre magnific blog.
Soc amiga de la Marina i gracias al del estimat Marc navego per tots els vostres.Aixo m´omple de pau i amb fa veure la vida de una altre manera.
Vull dirvos que els ulls de la vostre princesa als porto al cor clavats i penso amb ella constanment.
He vist que la Marina diu que faig fer un escrit an el seu blog per en Marc i la Dunia i e pensat que ja el pasaba jo.A mi personalment m¨agrada molt.
Diu aixi:

UN ANGEL

Una vegada i avia un nen a punt de néixer.
Es va acostar a Déu i li preguntà:-Diuen que demà m´enviarás a la terra.
Deú li digué:-He escollit un ángel per tal que t´acompanyi.
T´estara esperant i vetllará per tu.
-Péro...Va dir el infant
-Péro...com podre viure-hi si sóc tan petit e indefens?
Aquí al cel no faig res més que cantar i somriure........
Aixo es tot el que necesito per ser feliç.
Deú li respongué.
-El teu ángel et cantará cada dia i d´aquesta manera coneixerás el seu amor i seràs feliç.
I.........?digué l´infant.¿Com entendré la gent,quan em parli,si desconec el seu llenguatge?
-Aixo es ben fàcil.
-respongué Deú.
El teu àngel t´ensenyarà les més belles paraules del món.
I,amb molta tendresa i amor,t´ensenyará a parlar.
El petit alça la seva mirada i digué a Deú:
-I que faré quan vulgui perlar amb tu?
Deú li sonrigue i li va dir:
-El teu àngel t´ensanyarà a pregar.
Ell li va respondre:-Però tambe m´han dit que hi ha personas dolentes.....
-Qui em protegirà?
Deú l´acaronà i digué:
-El teu angel et defensarà fins i tot amb la seva vida!
El petit va quedar molt trist,i digué:
-Però esraré molt trist,perqué no et podré veure.
Deú li donar una forta abraçada.
-Jo estare al teu costat.El teu ángel et parlará de mi i et mostrarà el camí de retorn.
En aquest moment l´infant,ja va escoltar les llunyanes veus de la terra.Pero......Encara va plantejar una darrera pregunta:
-Si ja he de marxar,digues, si us plau,com es diu el meu àngel?
-El seu nom no és massa important............Pero tu l` anomenaras

MARE!!!!!


Potser que aquesta historia tingui algo de veritat.
Potser que ells estan hon volen estar
Potser que siguin molt i molt feliços
Ancara que os aixin deixat el cor sagnan.

Anim seguiu lluitant sobre tot
per el vostre angelet.



Vull demanar-vos perdo per las faltes .Jo vaig anar a cole amb temps de Franco

Una forta abraçada

MªTERESA