Bon dia petita dels estels!
Camino entre aquests arbres, que m'abracen i em parlen des del seu silenci...
igual que ho fas tu!
M'agrada passejar per la natura, m'apropa a tu i em sento més amb mi.
Sembla que en aquests moments tot canvia de ritme, de música...
No hi ha pressa per res, ni preocupacions, ni pensaments...
Només aquesta calma que omple l'instant de tu, d'una pau mágica, d'un saber que tot és i deixar que així sigui...
Una no lluita amb el que és, un fluir...
Quins grans moments, tan imprecindibles ja.
A vegades en aquestes passejades em paro, miro i admiro...
quina meravella, quina grandesa en aquests arbres, aquí, passi el que passi, segueixen en peu, forts, plens de vida, d'una bellesa de ser, de SER.
Quanta sabiesa amaga la seva quietud!
Un petó fins al cel, Dúnia preciosa, en cada instant etern!
.jpg)
.jpg)
