A prop de tu...

Aquí sentada en aquest banc, mirant les muntanyes que et varen veure crèixer, em sento abraçada per elles, per tu. Les miro i em sento part de tot això, és un paisatge que el porto molt endins. Un paisatge que no és que em recordi només a tu, un paisatge que ets tu. La teva escència brilla en tota aquesta immensitat, en cada petit racò, en cada so, en cada petit animalet. La teva energia despren una música inconfundible, sé que ets tu la que dances entre els arbres, la que voles entre aquests núvols. M'agrada mirar am el cor obert, mirar i deixar-me porta per la magia del teu amor. En aquests instants deixo de ser jo per convertir-me en part de tu, i volem juntes, i som part de tot.

Gràcies per deixar-me les teves ales per volar. T'estimo.

Un nou camí, el camí cap a tu

El dia que vares empendre el gran viatge va començar una vida nova per mi. Un dolor desconegut, com un punyal, es va clavar en el meu cor produint una ferida sense fons... Enmig d'aquesta foscor pensava que em moria, no trobava sentit a res si tu no estaves amb nosaltres, si ja no compartiem l'aire que respirava... Aleshores vaig començar a buscar-te dins meu, a escoltar la teva veu en el meu silenci... Vaig començar sense saber-ho un nou camí, el camí que em porta a tu, el camí que m'apropa a l'amor infinit. Dins meu, en el meu petit espai infinit hi continues estant, brillant amb tanta intensitat. Tu m'has ensenyat una altre manera de mirar, mirar dels ulls cap endins, aquí hi és tot. Un nou camí, el camí cap a tu...