El meu paradís...

Voldria estirar-me i reposar el meu cap sobre el teu cosset inocent i somiar,

somiar que estem soles en el nostre paradís,

somiar que estem davant del mar,

somiar que toco el teu cabell de seda,

somiar que toco la teva pell delicada,

somiar que les teves manetes acaricien el meu rostre.

Veure com el vent juga amb el teu cabell,

veure’t riure perquè el teu sonriure acaricia la meva ànima,

escoltar el palpitar del teu cor,

olorar el teu perfum,

sentir la dolçor de la teva veu, perquè la teva veu és una suau melodía que imnotitza els meus sentits i atrapa el meu ser.

Només et demano que al despertar d’aquest bonic somni,

pugui sentir-te des de la meva ànima, des del meu cor,

i portar-te a somiar les coses més boniques,…

Només tanca els ulls, princesa dels meus somnis,

i somiem juntes tota l’eternitat.

T’estimaré sempre més… La mami.

Hola princesa...

Ai prince, com passa el temps… He estat uns dies respirant aire fresc, uns dies on he pogut palpar una mica d’il.lusió, d’esperança de que aquesta vida és quelcom més que no podem veure amb els nostres ulls terrenals. He sentit que havies vingut a nosaltres amb una missió, amb l’amor més pur, per poder aprendre de tu. Tu, la nostre mestre, la nostre guia. Aquests dies t’he pogut sentir molt a dins, molt a prop, caminant juntetes, sempre. Enmig de la natura…, he volgut estar allunyada del món per començar a aprendre aquesta lliçò, la més dura que mai em pogués imaginar, la d’aprendre a sentir-te d’aquesta altre forma… Però avui estic fatal, Dunia, m’he aixecat després d’una nit moguda, d’una nit de molts despertars nocturs, m’he aixecat molt fluixa. Feia dies que no anava a la teva habitació, suposo que perquè les teves coses terrenals no m’aproraven a la teva realitat, a lo que ets ara. Però avui torno a se la mami que et vol, que et necesita, la mami que ja no et veurà crèixer com fan els altres nens. Torno a estar com dies enrera, trista i sense forces. La teva habitació, les teves cosetes avui m’han tornat a produir un dolor fort a dins meu, com un puntal que atravessat el meu cor, altre cop…tants records: la teva robeta, els teus ninos, els dies en que desprenies el teu amor per aquestes pareds . Suposo que aquest camí és normal, és el que toca. Uns dies sentint que ets amb mi, que quan et crido em respons, que m’envies senyals des d’allà on ets ara… , i d’altres cridant la teva absència més terrenal, deixant que el meu cos et busqui, que et plori, que t’anyori. Tinc el cos cansat, però no em rendeixo, perquè sé que t’he pogut sentir i això em dóna forces per continuar. Un petò etern bonica…

La magia de la LLUNA

Hola nineta! Primer agriar-te i agriar a la força de l’univers, perque ens faci possible la nostre sútil, però profunda comunicació. Ahir eren les 2h de la matinada, la lluna reflexava la seva llum amb una intensitat increíble, la lluna em cridava. No podia dormir, s’apoderà de mi la sensació de fredor dins meu, la buidor de la teva absència més física. Tencava els ulls amb força per poder dormir, però la lluna em cridava… Em vaig aixecar i vaig obrir la finestra. Semblava de dia, la llum feia que pogués veure totes les muntanyes davant meu. Els ocells cantaven, potser tampoc podien dormir. Aleshores, en aquest instant, vam començar a parlar, tu i jo, el llenguatge de l’amor. Jo et deia lo difícil que se’m fa tot, tu comprenies la meva soletat, però volies que sentís que eres amb mi sempre, que quan acabés de netejar en el meu interior totes aqueses emocions descontrolades, trobaria un amor encara més pur, un amor que va més enlà, aquest dia comprendria que no existiexen barreres possibles entre el nostre amor, ens trobariem d’una manera més autèntica i ja no tindria espai per tanta confusió. En aquests instants vaig sentir com l’aire penetrava en cada poro de la meva pell, en cada racò del meu cansat cos. Sé que volies braçar-me, sé que em vas abraçar princesa. Després et vaig preguntar com és que tu, essent tan petita, podies parlar-me amb tanta claretat, i tu, em vàres fer entendre que era l’ànima, que té tota la sabiduría de l’univers, la sabiduría de l’amor, i això fa posible la nostra conexió. Després de la nostra intensa estoneta vaig dirigir-me al llit i vaig tencar els ulls. Tu seguies allà i em digueres que abracés al papi, que el sentís i així ho vaig fer. Tu seguies allà, calmant la meva angoixa i em cantares la cançò de l’amor i així em vaig quedar dormida.
Ara, al matí, sempre més difícils, recordo la nostre estona . Un petò molt tendre, princesa del cel…

Moni... a ti, mi querida amiga... Mil gracias por auydarme en este camino, gracias por ayudarme a crear estas fotos tan mágicas, no sabes como me gustan estos ratitos. Eres toda una profesional!! te quiero mucho!!!!

Ballant la melodia del teu amor...

Hola , princesa! No hi ha un segon que t’allunyis del meu pensamnet, del meu cor. Et veig a tot arreu, els meus ulls et busquen, .. i apareixes. Sempre apareixes corrents, vens cap a mi, amb els braços ben oberts, vols abraçar-me. Vine petita, vine… Vull sentir-te entre els meus braços, vull olorar la teva pell de bebé, vull tocar-te els teus cabells de seda. Tanco els ulls,... i et sento…

Ara toquen una cançó, tinc ganes de ballar, ballar… Quantes vegades haviem ballat juntetes, ens deixavem portar per una hermosa melodía. Ara torno a tencar els ulls, vull ballar amb tu, princesa. Vine i ballem una estona. Encara no he ballat sense tu, no ho he tornat a fer, no ho vull fer sola… Vine, vine i ballem. Tanquem els ulls i donem voltes al voltant dels estels, … T’agrada… No vull tornar a obrir-los, vull quedar-me així, dançant la teva melodía. Et sento tant a dins. Amb els ulls tencats et veig, tan bonica com sempre, ets aquí amb mi?? Dunia, la meva estimada Dunia, com t’anyoro, princesa….

Sempre amb mi... Dunia

Hola nineta! Avui m’he despertat a les 8h del matí, l’hora que et desperava entre setmana per anar a la guarde. He obert els ulls i el meu cap s’ha emplenat de records… Com et costava llevar-te, t’agradava molt dormir. T’emplenava de petons perquè obrissis els ullets i així començavem un nou dia. Primer preparàvem el kiuwi amb mel i després la lleteta amb cereals. Sempre volies la llet primer, com t’agradava la llet, però si te la bebies ja no volies el kiwi. Així que sempre feiem pactes. Els matins eren tenyits per l'amor… el teu sonriure, la teva mirada, els teus badalls, la teva dolça veu preguntant si hi havia cole. Després ens vestiem, tu ja et posaves les sabates soleta i també la jaqueta. A les 9h sortiem de casa i cap al cole…
La tristesa, la nostalgia em golpeja l’ànima quan m’adono de la realitat del present. No em vull aixecar, no vull començar un nou dia, amb aquesta buidor… Però aleshores he sentit el teu amor, tu em deies que no em quedés al llit, que posés els peus a terra, que fes un esforç per viure el dia. T’he fet cas, amor, m’he vestit i he marxat ben ràpid. He anat al mar, a caminar. Primer les meves passes eren ràpides, plenes de ràbia, d’enfadament d’una vida sense la teva presència física. Però després m’he anat calmant i que acabat mullant-me amb l’aigua del mar, que ha calmat una mica la meva sed de tu. Quan he acabat el passeig quasi rutinari he anat a veure la Eva i l’Aleix a la casa nova i he passat una estoneta meravellosa. L’Aleix m’ha regalat un trosset de tu, del teu amor. L’he abraçat, he jugat amb ell com feia amb tu, li he donat el dinar. M’he sentit tan a prop teu… Espero algun dia poder fer el mateix amb el teu cosinet Leonel. Ara, però, se’ns fa tan difícil. Ens recorda massa a tu, la mateixa edad, els mateixos gestos, tants records junts.. El dolor ara no ens permet estar al seu costat, però el trobem a faltar molt.
Avui hem volgut posar una foto on esteu tu i en Leo, una foto que ens recorda l’amor entre tots dos. Duni, cuida del teu cosinet, i acompanya’l en el seu camí.

Gràcies una vegada més per ajudar-me en cada passet d’aquest nou caminar. Sé que ets tu qui em dóna les forces per fer-ho. Un petò etern, princesa del cel...

La teva llum!!

Hola princesa! Després d’una tarda de televisió, ja no puc més. El cap em batega i necessito aïllar-me de món que m’envolta per sentir-me, per sentir-te. Em relaxo, com tu m’has dit, i intento buscar-te, sentir-te. Puc parlar amb tu. Et pregunto y tu em respons, com sempre les teves paraules em donen una mica de llum. Aquest és el camí que vull seguir. Vull aprendre sobre mi mateixa, escoltar el meu silenci, per sentir la teva veu, tan plena de sabiduría. Sento la teva llum, com brilla, com viatja pel seu propi camí d’evolució. Jo també em veig com una llum. Et veig, sé que ets tu, sento en la teva vibració el teu ser. Sé que el dia que ens tornem a trobar sabré on ets, podré venir a tu i seguir el camí juntes. Sé que ets important en el meu camí. Recordo la conexió que vàrem tenir aquell dia a casa, quan ens miravem els ulls. Vaig sentir que eres més que aquella preciosa nena de dos anyets i mig. A través dels teus ulls vaig endinsar-me al més profund de la teva ànima i vaig notar que ja ens coneixiem. No vull oblidar aquesta conexió perquè em dóna esperança de creure que hi ha quelcom més que ara no puc acabar de sentir pel dolor desgarrador que sento. Però sé que seguint aquest camí esbrinaré coses de mi, de tu, princesa. No deixaré de buscar, mami, t’ho prometo. T’estimo i vull esbrinar què passa amb aquest amor que ens teniem, que ens tenim. On va tant d’amor? ‘Es capaç de traspasar les barreres de les dimensions? ‘Es posible que tu estiguis en un alre lloc, lluny i aprop a l’hora? Sobreviu aquest amor?? Vull començar un camí de búsqueda, per trobar respostes a dins meu, perquè sé que é son les puc trobar, només dins meu sabré què ha passa. Però això vol dir que hauré d’apendre a conectar amb el meu profund Ser i poder així arribar on ets tu. Potser una manera serà apendre a meditar. Una altre anar a aquestes trobades de pares per intercambiar sensacions. Vull saber si altres papis senten el mateix que nosaltres. Digue’m princesa què et sembla, creus que és un bon camí per evolucionar i arribar a tu? T’estimo i et prometo que no deixaré de viure, de treballar aspectes de mi oscurs que em separen de la teva puresa. Vull aribar a tu pura, plena d’amor. Així quan es trobem podrem seguir juntes tota l’eternitat. Creus que podrà ser així? Escoltes els meus pensaments? Ets tu qui m’ajuda a arribar a aquestes conclusions? Fes-te present, si pots, escoltaré la vida. T’envio un petò a l’infinit. T’estimo princesa del cel!