El dia que vares empendre el gran viatge va començar una vida nova per mi. Un dolor desconegut, com un punyal, es va clavar en el meu cor produint una ferida sense fons... Enmig d'aquesta foscor pensava que em moria, no trobava sentit a res si tu no estaves amb nosaltres, si ja no compartiem l'aire que respirava... Aleshores vaig començar a buscar-te dins meu, a escoltar la teva veu en el meu silenci... Vaig començar sense saber-ho un nou camí, el camí que em porta a tu, el camí que m'apropa a l'amor infinit. Dins meu, en el meu petit espai infinit hi continues estant, brillant amb tanta intensitat. Tu m'has ensenyat una altre manera de mirar, mirar dels ulls cap endins, aquí hi és tot. Un nou camí, el camí cap a tu...
.jpg)
.jpg)
2 comentarios:
Bona nit, Sandra,
soc el pare de l'Alèxia, les paraules que vas escriure l'altre dia al blog pel record de la meva filla em vam arribar molt endins, et compren, et sento molt aprop, i el teu amor per la teva petita, la teva Dunia, no es diferent del amor que sento per la meva filla. Tenies (tens) una filleta tan maca...quan llegeixo els teus records i sentiments al blog de la Dunia, el vostre enyor, el vostre amor tan gran per la vostre princesa, penso que pot ser les nostres filles no han marxat per sempre, que continuen al nostre costat, en aquells paisatges que havíem trepitjat junts, en aquells moments de joc, de rialla, de estar junts gaudint pel sol fet d'estar junts aquí, estimant-nos...m'imagino aquest dia en que el record no serà tan punyent, i trobarem de nou la pau i el desig de viure.
Això em dona forces per seguir en el camí, ara que em segueix ferint la bellesa del mon, i que tinc el cos pesat, i les llàgrimes molt tendres.
Gràcies pel teu escrit, gràcies per haver-me deixat conèixer aquest nou estel que brilla en el cel.
Albert
Hola Albert, pare de l'Alèxia, gràcies per deixar la teva empremta tendra en aquest raconet... Gràcies per venir a conèixer la nosra princesa...
Una abraçada tendra des del cor.
Publicar un comentario