viernes, 4 de julio de 2008

Amb el papi a l'Argentina!


Hola nineta, avui un nou dia viscut, sobreviscut. El silenci es trenca amb el plor del papi, la teva presència que falta en cada segon, en cada instant. Moments que compartiem, moments que tenyies amb les teves rialles, moments de vida. Ara la soletat instal.lada en el nostre cor, d’aquest nou caminar llarg en un hivern que sembla que no té fi. Només una suau brisa de primavera que es deixa sentir, que ens senyala on sentir la teva escència. Això és el que ens fa caminar, aquesta és la nostra esperança. Les meves paraules són tristes, però sento que necessiten ser expressades, perquè volin lliurement i deixin espai per d'altres...
Aquest dissabte passat una nova tragedia es va fer present en un poble , un nen de 6 anys en un sol instant, com ho vàres fer tu, ha deixat aquest món per enlairar-se a la dimensió de l’amor més pur. Només penso amb el dolor dels primers instants, aquell dolor desgarrador sense fi que es feia notar en cada trosset del nostre cos, del nostre cor. Penso en aquests pares com es deuen sentir i encara sense conèixe’ls els envio tot el meu amor, la proximitat del meu cor.
Avui volia posar una altre foto on també sorties amb el papi, ho he intentat tres vegades, però es desconectava internet. Aleshores he pensat que voldries posar-ne una altre, perquè aquest bloc també el fas tu i opines a la teva manera... He escollit aquesta altre, i sembla que aquesta sí que t'ha agradat, perquè enseguida s'ha posat a la pàgina... Potser vols aquesta per recordar els moments tan feliços que vam viure a l'Argentina? Allà vàres conèixer a l'altre part de la família que ens van acollir amb els braços impregnats de tendresa. Durant tres mesos vàrem viatjar d'aquí a allà, vàrem ser lliures com el vent, ens vam deixar portar pel nostre interior, navegarem per indrets màgics al ritme del nostre cor. Va ser un viatge increïble. Recordo els nervis abans d'anar-hi, perquè et veiem petitona. El pediatra ens va dir, però, que el que volen els nens és estar al costat dels pares, i si és així ells encantats. I així va ser, vàres disfrutar tant... Un altre dia seguiré explicant el viatge, posant més fotos, t'agradaria??
Petonets fins al cel....

10 comentarios:

Anónimo dijo...

Que contenta em fas sandra pensava que ja no tenies ànims d escriure en el bloc, tu que ets tan carinyosa i tendre quan escrius.
quin viatge més maco vau fer ? la teva princessa s ha emportat tot un record. era molt petitona?
Sandra he llegit el que m has escrit en el bloc, que és una parella que malauradament han passat el mateix, son d aqui aprop? ja em diràs alguna cosa ,estic contenta que hagis pensat amb nosaltres. UN PETÓ BEN FORT. MARINA

Brígida dijo...

Sandra,
Aquest viatge serà, de ben segur, un record immens en el vostre interior...
Sempre he tingut ganes de conèixer argentina, ha de ser un país increïblement bonic.
Deixa volar les teves paraules, tristes o melancòliques, d’enyorança o d'esperança, que volin lliures per poder instal•lar a poc a poc, dins el teu interior, un gran espai per la teva Dunia, que com ara i per sempre sereu eternament una

Brígida.

Anónimo dijo...

Que foto más bonita Sandra!!!! Eligió bien la nena con ella!!!! La verdad es que en la foto el amor de su papá se ve!!
Explicanos más cositas de esta nena que me tiene enamorada!!!!
Si quieres escríbeme para charlar sobre el vuelo ahora que lo has escuchado!!!
Muchos besitos Sandra y mucha luz para la ternura del cielo!!!

Anónimo dijo...

Buenas noche mi querida Dunia
que foto mas bonita con tu padre como se nota el amor que se siente entre los dos
Sandra me gusta mucho todas las cosas tan bonita que dices de tu hija Dunia

un abrazo familia Dunia no dejes de volar cariño

Anónimo dijo...

Hola, Sandra! Ke tal? Sóc la Eva Martín. Aquests dies he estat fora fent uns cursos, tot i així us he tingut en la meva ment.
Quina foto més maca! aquí es veu la tendresa i estima del seu pare!
La veritat és que m'imagino aquest viatge, tots tres sols, per aquest món... aquest viatge el vau fer per gaudir tots tres i estar junts, molt junts. Però aquest viatge, pensa que encara no s'ha acabat. Algun dia el continuareu!!!
Sandra, pensa en aquests moments tant macos que heu viscut tots tres i ningú més! són records de tots tres i que ningú els pot tenir ni els pot viure!
T'estimo! Petons i una abraçada molt gran.

Anónimo dijo...

Un viaje para jamas olvidar, recuerdo como si fuera hoy, ese dia tan deseado el de su llegada,la emocion q tenia para conocer personalmente a mi sobrina a sus 1 añitos y 4 meses, como olvidar esos ojos cuando los vi x primera vez, los mismo ojos q tu sandri, trasmitiendo amor y ternura, entre buscandola desesperada a casa(ese dia en el trabajo se m habia hecho eterno) y ahi estaba en la bañadera de leo, dandose su primera ducha en argentina despues de un largo viaje y me miro con los ojos super abiertos y grandes, diciendo aqui tia, aqui estoy, Q hermoso recuerdos!! tienes q estar contenta sandri, q mientras estuvo a tu lado la has disfutado todo lo q mas pudistes , y ya estaremos en el otro mundo con ella para seguir disfrutando eternamente.Los quiero.

Mercè dijo...

PER LA IAIA DE LA DUNIA de la mare d'en Robert

Carme, he estat pensant molt en tu, m'agradaria saber com has passat aquest dimarts...
Espero que passar per aquests moments tant forts i tant durs de sentiments, i poder-los compartir, ajudi a fer-nos cada dia una mica més valentes.

Una abraçada molt forta.

Mercé.

Susilha & Dany dijo...

Sandrus, que bonita la foto de la Duni con su Papi!
Una vez mas tengo que decirte que es precioso lo que le escribes a la pequeña Dunia.
OS mando a ti y a Cris un beso enorme!

sandra dijo...

Sandra son muy lindas tus palabras,llenas de tanto amor...esta preciosa la foto ,buena elleccion la de de dunia.
un fuerte abrazo
sandra(Lima-Peru)

gaviota1213 dijo...

Argentina tendrá por siempre la esencia de la princesa.... Allá donde ella estuvo el cielo se tornó mas azul, la vida mas expléndida. Por doquier se percibe la magía de su ser.

Millones de besos, amiga.