miércoles, 16 de julio de 2008

Entre mil gotes de colors...



Hola princesa... Começo a escriure sense saber què et diré,només deixant-me portar per aquesta força inexplicable que m'envies des d'on ets ara...
Ahir varen fer sis mesos que vares marxar físicament del nostre costat, sis mesos sense abraçar-te, sense olorar el teu perfum tan especial, sense escoltar la teva veu. Quan t'anyoro princesa, quant... I per això no tinc la recepta, només sentir aquesta falta i abraçar-me al teu gosset, al teu guau guau que ara m'acompanya en les eternes nits, m'abraço a ell com ho feies tu, i sento que una part teva també és amb mi. Encara no he estat capaç de rentar-lo, i no crec que ho faci mai, tanco els ulls i oloro la teva escència, agafo la seva cueta com ho feies tu i així moltes nits em quedo dormida. Aquesta part és la més difícil , la necessitat de tenir-te entre els meus braços i sentir com et protegia. Ara les llàgrimes es fan presents, perquè l'anyorança és massa gran. No et posis trista princesa, només són llàgrimes dolces en recordar-te, en sentir-te...
Sé que no té perdut. cada vegada ho sento més, et sento més. Tu m'has obert la porta a aquesta altre dimensió de la que ho desconeixia tot, tu fas que viatgi sense necessitat del meu cos als llocs més màgics i més purs que mai hagués pogut imaginar. Parlo amb tu, tu em respons sempre amb una saviesa increible. Ets amb mi sempre, acompanyant cada nou passet, cada nou respir. Quan em sento sense ganes de seguir, ets tu qui em dius... ei mami, amunt, jo soc aquí, amb tu, recorda que no he marxat, només he canviat de forma... Aleshores en escoltar les teves paraules deixo el dolor desgarrador i impotent a un costat i torno a la vida per uns instants sentint com la vida és plena de coses meravelloses, de belleses que m'envolten i que encara et fan més present. Així cada dia són plens de nous despertars on vaig decobrint la magia que s'amaga darrera d'una vida que amb una simple mirada no té sentit. Tu m'ajudes a anar més enllà, més enllà del dolor, més enllà de l'anyoraça física. Cada dia un nou despertar.
*** Avui entre llàgrimes de pluja interior he volgut posar unes fotos on l'aigua i tu sou les grans protanonistes. Vols tornar a viatjar amb els papis a les Catarates?? Tanca els ulls, amor, i volem entre milions de gotes de colors... Fins aviat...

11 comentarios:

gaviota1213 dijo...

Entre las millones de gotas que forman ese arcoiris eterno entre las cataratas, aquel de infinitos colores destaca uno muy especial: intenso, brillante, dulce ,perfumado de los mil aromas de la inocencia, de la pureza que convierte la vida en magia. Un azul precioso.. el de esos ojos de la princesa Dunia.

Millones de besos y ayer hizo 6 mese desde que ella está por siempre en todo y en todos... una nueva forma para la esencia mas fantástica.

Brígida dijo...

Sento l’aigua com cau,
l’aigua de la cascada
del meu interior,
l’aigua del teu adéu,
en cada racó.
I camino sense sentit,
buscant el teu somriure,
la teva bonica mirada,
la puresa del teu amor.
I observo en cada moment,
tot el que ara visc,
per rebre els teus senyals,
sentir que estàs amb mi
I així amb sentiré més pura,
treien el que porto dins,
netejant el meu interior,
de la ràbia que ara tinc.
Perquè tu ets una part de mi,
i jo sóc una part de tu,
i cada part de tu, i de mi,
s’uneixen per sempre,
formant un nou destí,
d’un nou dia,
quan ens tornem a unir.

Mil petons.

Brígida

Anónimo dijo...

Hola, guapi! Sóc la Eva Martín.
Sé que quan arriba la quinzena de cada més et poses molt trista, i això és normal... Fins i tot jo hi penso i m'hi poso de trista. Saps, jo també m'enrecordo de la quinzena perqué va ser el mateix dia del meu cumple!!! Sempre més m'en recordaré. I, jo sempre em pregunto, perqué aquell dia? Bé, tant és el dia que sigui, perquè serien igual de dolorosos. El meu cumple serà molt pronunciat, ja no serà mai el mateix, sempre més tindré una estoneta per pensar en la teva neneta, el teu estel tant maco i brillant. Us porto a tots tres molt a dins. Mil petons!!! mmmuuuuuaaaahhhhhh!!! Eva i Marcos.

Anónimo dijo...

Q bonito lo q sientes, y lo q trasmites a travez de estos escritos, q contenta debe estar duni de tener una madre tan especial como tu, q sabe interpretar cada señal q ella te manda, y , si es verdad q el agua q estan importates para nosotros es reflejos de de los ojos de dunia, del mismo color, tan intensos, y el aire q se respira cuando estamos serca del mar o en las cataratas, ese aire q trae tantos recuerdos de ella, como ya lo sabes como cada mes q pasa siempre la voy a recordar a llança, porq es el lugar donde siempre pasabamos el ultimo verano, y me trae tantos recuerdos de tu princesa, q es el rincon donde mas la siento,y tamb queria q sepas a traves de este riconsito, lo mucho q los extrañ a usteds, no solo a duni, esto ya lo sabemos, pero tambien hecho de menos el estar con ustedes y compartir esos momentos tan lindos
vivido.
los quiero mucho...beostes y fuerzas!!!

Anónimo dijo...

Hola guapa
Te leo siempre que puedo, son tan lindos todos tus textos........, y me siento tan triste y a la vez tan alegre por saber o sentir que habeis amado tanto a vuestra princesa, princesa de ojos azules como el mar.
Muchos besos, muchas gracias, muchos abrazos y muchas sonrisas.

Petonets a la prince.

Montse

MARINA. dijo...

HOLA SANDRA,QUINES FOTOS MÈS MAQUES!I JA SAPS SEMPRE T HO DIC M AGRADA TANT COM ESCRIUS A LA PRINCESETA...
COM VA L ESTIU






















hola sandra,quines fotos més maques!
i ja saps sempre t ho dic m agrada tant la teva forma de parlar i poguer conectar amb la teva, princesa.
com va l estiu sandra?per mi esta resultant ,massa dur,doncs, era temps que passavem més hores junts, i feiem més coses.
que us trobeu aquest cap de setmana?
que vagi bé.
molts ,molts petons a la teva mare
sempre te paraules molt boniques en el meu bloc.
i a vosaltre sandra i cris, només demano el mateix que per nosaltre,
llum per seguir aquest camí, que com molt bé dius tú tenim tot el temps que ens queda.
sempre et recordo amiga, no hi ha dia que pensi,que estem en el mateix camí.
un petó ben fort. marina




































'

Anónimo dijo...

Buenas noche mi niña Dunia
que foto mas bonita con el agua de fondo
y todas las palabras que tu madre te dice cuanto amor al escribir a esa niña tan linda
un abrazo Sandra estoy muy cerca de tu corazon
y para Dunia mucha lluvia de estrella de colores

Anónimo dijo...

Buenas noche mi niña Dunia
que foto mas bonita con el agua de fondo
y todas las palabras que tu madre te dice cuanto amor al escribir a esa niña tan linda
un abrazo Sandra estoy muy cerca de tu corazon
y para Dunia mucha lluvia de estrella de colores

Anónimo dijo...

Buenas noche mi niña Dunia
que foto mas bonita con el agua de fondo
y todas las palabras que tu madre te dice cuanto amor al escribir a esa niña tan linda
un abrazo Sandra estoy muy cerca de tu corazon
y para Dunia mucha lluvia de estrella de colores

laura dijo...

Hola Sandra y Cris,
es imposible leer tus palabras sin emocionarse,Sandra. Es increible ver como puedes expresarte tan bien y tan bonito, ver como sacas todo lo que llevas dentro. Gracias por haber creado éste blog tan maravilloso que nos hace estar tan cerca de vosotros y que gracias a él podemos ver cómo vas creciendo en ésta nueva y difícil etapa que os ha tocado vivir. Sigue así cariño que lo estás haciendo muy bien. Tengo muchas ganas de verte y compartir contigo muchas cosas. Ya hace bastante tiempo que no nos vemos, demasiado. Gracias a Mónica tengo noticias tuyas y hablamos mucho de nuestros peques y de tu peque. Es una gran amiga y te necesita, quiérela mucho. Espero que nos veamos pronto......Muchos besos para ti y Cris

Natxo Rovira dijo...

Hola Sandra
M'agrada llegir-te. Enmig de l'esquinçadora enyorança que transmets, dóna molta pau comprovar tot el camí que ha recorregut i la teva meravellosa connexió amb la Dúnia.

Us desitjo un estiu ple de serenitat. Ens tornarem a veure al setembre, no?
Una forta i tendra abraçada pel Cris; sempre m'agrada escoltar-lo.

Natxo

PS: són molt maques aquestes fotos.