Brilla amb força mami, que poguem veure la teva llum en les nits més fosques!
30/08/05- 15/01/08
miércoles, 25 de junio de 2008
Hola princesa...
Ai prince, com passa el temps… He estat uns dies respirant aire fresc, uns dies on he pogut palpar una mica d’il.lusió, d’esperança de que aquesta vida és quelcom més que no podem veure amb els nostres ulls terrenals. He sentit que havies vingut a nosaltres amb una missió, amb l’amor més pur, per poder aprendre de tu. Tu, la nostre mestre, la nostre guia. Aquests dies t’he pogut sentir molt a dins, molt a prop, caminant juntetes, sempre. Enmig de la natura…, he volgut estar allunyada del món per començar a aprendre aquesta lliçò, la més dura que mai em pogués imaginar, la d’aprendre a sentir-te d’aquesta altre forma… Però avui estic fatal, Dunia, m’he aixecat després d’una nit moguda, d’una nit de molts despertars nocturs, m’he aixecat molt fluixa. Feia dies que no anava a la teva habitació, suposo que perquè les teves coses terrenals no m’aproraven a la teva realitat, a lo que ets ara. Però avui torno a se la mami que et vol, que et necesita, la mami que ja no et veurà crèixer com fan els altres nens. Torno a estar com dies enrera, trista i sense forces. La teva habitació, les teves cosetes avui m’han tornat a produir un dolor fort a dins meu, com un puntal que atravessat el meu cor, altre cop…tants records: la teva robeta, els teus ninos, els dies en que desprenies el teu amor per aquestes pareds . Suposo que aquest camí és normal, és el que toca. Uns dies sentint que ets amb mi, que quan et crido em respons, que m’envies senyals des d’allà on ets ara… , i d’altres cridant la teva absència més terrenal, deixant que el meu cos et busqui, que et plori, que t’anyori. Tinc el cos cansat, però no em rendeixo, perquè sé que t’he pogut sentir i això em dóna forces per continuar. Un petò etern bonica…
10 comentarios:
Anónimo
dijo...
fuerza sandi y cris q dunia esta con ustedes, es inevitable contener las ganas de querer verla o tocarla, pero lo importante es q la pueden sentir, pueden sentir q dunia esta aqui entre ustedes y ella nos los dejara solos nunca, el amor de dunia es tan grande q se hace presente y nos dega sentirla, a cada uno q sufrimos su ausencia. hemos estado en Cadaques y al sentarme en la orilla del ma, pude imaginarme y sentir q dunia estaba junto con marc, quiero aprovechar en este espacio de dunia para darles muchoas fuersas y cariños a la familia del marc. Los quiero muchisimo la tia Vane
Hola Sandra;Soc MªTeresa amiga de la Marina de Cadaqués.Cada vegade que entro en el vostre blogc rebo una lliso de amor i força. Cuan entro als vostres blogcs sento una gran pau interior ja que sols desprenan amor. Ja os vaig dir que el vostre angelet amb avia robat el cord i que sempre esta present amb mi. Animat Sandra jo se que a de ser molt dificil pero pensa que has de anar endevant i que la petita Dunia no vol uns pares tristos ella esta amb vosaltres perque estigueu tot el millor que les vostres forses o permetin,ella esta amb vosaltres i ella ha de estar alegra i felis.Ajudeu que aixi sigui. Un peto molt gran i ojala jo pogues fer alguna cosa per ajudarvos a tots vosaltres.
Hola Sandra i Cris! Sóc la Eva Martín!!! Estic molt trista perque us noto molt tristos i jo no sé com ajudar-vos. Potser sóc una pesada trucan-te i enviant-te sms, Sandra però és la meva forma de dir-te que estic amb vosaltres. No sé una altra manera de dir-vos que ho sento molt. Cada vegada que llegeixo aquest blog m'apropo més al vostre dolor (el qual no serà mai igual que el vostre, per molt que m'imagini pel que esteu passant)!!! Fins i tot, jo parlo amb la Dúnia i li dic que us ajudi molt i molt, que vosaltres ni ningú es mareix una cosa com aquesta. Com tu dius Sandra, has d'aprendre a sentir-la d'una altra manera, i jo crec que ho estas aconseguint. Temps al temps. T'estimo! No m'oblidis, si us plau, estic al teu costat per sempre. Eva Martín.
ay sandra que decirte,tengo un hijo y no imagino lo que seria no tenerlo. sigue luchando ,tu eres fuerte y tu hermosa princesa se que ahi estara contigo dandote las fuerzas y la esperanza necesaria para continuar un fuerte abrazo sandra(Lima-Peru)
Sandra y Cris, entrar en el blog es entrar en un sitio mágico donde el amor y la tristeza compiten al mismo nivel. Sandra, creo que lo haces tan bien, que aprendas a sentir a Dunia dentro de ti, a sentir su amor por encima de la presencia fisica. . . que ganas tengo de verte, de abrazarte...te quiero cariño. Un beso.
Hola guapa!!! Pero que cositas mas bonitas escribes a tu hija!!! con cuanto amor se plasman en tus entradas de este blog llenísimo de amor...no me extraña!!! porque eres la mamá de un ángel, lleno de ternura, ya sabes que Dunia para mi es la ternura del cielo... Un besito hasta el cielo para Dunia y un besito para tí que eres una maravillosa mamá!!! Un fuerte abrazo amiga Natalia
Hola ... amiga que decirte que no sepas, estamos juntas a pesar de la distancia ... adelante ... sigue luchando ... un beso enorme a nuestros angeles ... sigan gozando de esa maravillosa vida nenas ...
hola amor... ahora comprendo porque hacía días que no escribías... No puedo imaginarme el dolor que sientes cuando deseas ver a tu princesa y no está... No puedo evitar llorar cuando leo el blog porque lo siento tan dentro de mí... son tantos años juntas y ahora me siento como perdida, pues no sé como ayudarte. Me gustaría tanto abrazarte y llevarme un pedazo de tu dolor conmigo. Te quiero Sandra, te quiero, te quiero.... Un abrazo para los dos. Seguid adelante, lo estáis haciendo bien. Caminamos juntos, no lo dudes. Un besazo.
Estimada Sandra, Com sempre en una muntanya rusa, en pujades i baixades... però continuarem lluitant per poder-los sentir, per poder-los notar dins nostre... Records, i més records... a vegades ens inunden de tranquil·litat, a vegades ens envolten de desesperació... però en els records existeixen ells, en els records podem veure tot el que ens han donat i el que em aprés amb ells. Un peto enorme!!
sandra ja veus que no t escrivia,doncs he estat molt malament,enlloc d anar endevant vaig caiguent cada vegada. Jo no se com podré fer un passet endevant ,doncs ,és ta difícil. Siusplau li farás un petó ben fort a la teva mare que m escriu i em dona ànims. He vist que la teresa amiga meva t ha escrit, a mi em coneix ja de petita ,ella estiuejava aqui, a més el seu fill está casat amb una cosina meva,peró jo feia temps que no parlava amb ella,i he descobert una gran amiga. Sandra i en cris com està. ja t explicaré pel mail com anem,finalment l esteve ha caigut derrotat i ha necessitat ajuda. Demá si puc t escriure. Peró pensa que ,tú i la Brigida sou molt molt especials per mi . amb el temps podriem coincidir un dia. No t oblido mai, perque se ,que estem igual,quan penso amb en MARC ja tot darrera la PRINCESA D ULLS BLAUS,i en ROBERT. ells han fet que ens coneguessim i aixo ens ha unit per sempre. Espero que algún dia poguem veuro algo diferent. Un petó ben fort.
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d'aquesta teva absència, se'm revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc, no solitari,
sinó amb el món i tú per companyia,
ple de tú fins i tot quan no et recordo
i amb la mirada clara dels que estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
Miquel Martí i Pol.
El meu àngel...
T'estimo
Vida
El primer amor del teu germanet!
Un dia màgic, envoltats per la brisa del mar, el cel del color dels teus ulls, blau intens i profund... i amb una companyia tendra que acariciava els nostres cors.
L'eternitat del nostre amor
Un dia vaig mirar la profunditat de la teva mirada i vaig sentir que ja ens coneixiem. Ara sé que és així, ara sé que el nostre amor sempre ha existit i ho seguirà fent en l'eternitat de l'Univers...
El teu rastre...
Una ploma de les teves ales d'àngel
La mel...
Dolça com tu, amor!
La causalidad
Podríamos decir que la causalidad da sentido a nuestras vidas, nada es azar, todo tiene razón de ser. Podemos intuirlo cuando entramos en la dinámica de ampliar nuestra comprensión, de poder trabajar el dolor de las experiencias desgarradoras y poder vislumbrar otros horizontes... Angy Carmelo.
Buscant la pau...
En el meu silenci estàs tu...
La pilota petita...
Saps princesa, ara el teu germanet juga amb ella; la pata petit li diu.
Llanto...
...Y las lágrimas cayeron. Triunfo máximo del corazón. trayendo vida al vacío, llenando mi existenia con el amor que las causó.
L'amor no té límits...
Espero princesa, que el nostre amor arribi allà on ets ara, que t'envolti amb la nostra llum, i que t'ajudi a volar molt alt. Volar i viatjar pels llocs que tu escolleixis, per allà on els teus desitjos més màgics et vulguin portar. Ara no tens limitacions, ara ets lliure. quan ho sentis, quan ho desitgis vine'ns a veure, noaltres sempre estarem amb tu, sempre volarem i t'acompanyarem on tu desitgis. t'estimem...
Escrit de la Brígida
Dunia, un nou estel que brilla en el cel…
Ullets de cel blau, de mar, ullets de tendresa i d’amor. Somriure de princesa, d’alegria i de felicitat. Has escampat la teva llavor, i arreu va creixen, tot el que vares deixar, A poc a poc, sense presa, per ser més pur, superior. Va madurant lentament amb tu conjuntament, perquè ets tu qui els nodreixes, qui els estima, qui els alimenta, de la set del dolor de la gana, de la por.
Avui dediquem un espai ple d'amor i tendresa, l'espai de les iaies.
la iaia Carmen
la iaia Teresa...
Tendresa...
vàres venir a aquest món a través nostre, vàres venir inundant la nostra vida amb la teva tendresa. I ara has marxat al lloc on pertanyes, al món del qual vàres venir, del món del més pur amor. ës aquí on et sento, és aquí on vull venir quan jo deixi aquest indret. Espera'ns, princesa, quan sigui el nostre dia, ens reunirem amb tu i tornarem a estar junts. En aquest indret de l'Univers hi ha moltes persones que t'estimen. Petonets fins al cel....
D'Angy Carmelo...
Vivía de alegría en alegría alcanzando a tu lado alturas profundas. Abriste mis ojos y sonriendo me enseñaste que el mar tiene mil reflejos.
Ahora cierro los ojos y encuentro mil reflejos más en el recuerdo de tu mirada.
Dunia de peque...
Et trobem molt a faltar, prince, la teva dolçor, el teu sonriure, la teva mirada, la teva veu ... tota tu,...
Paraules d'amor del cosinet Victor
Un suspiro, una mirada triste, la voz quebrantada y un sin fin de lagrimas en mis ojos es lo que me ha dejado tu ausencia... Ausencia que me lastima, porque quisiera sentir el aroma de tu presencia... Ausencia que a la vez me provoca un alivio al haberme enseñado que en el mundo no todo es color de rosa...
Cosinet Victor...
La magia de la lluna...
La magia de la lluna i de tot l'univers, que ens ajuden a estar tan a prop...
Los hijos
No carne de mi carne, sino de mi corazón. No sangre de mi sangre, sino de mis entrañas. Fuiste mi regalo a la vida, hasta que la muerte te despertó y el universo recibió el regalo de una estrella.
La petita Dunia...
No saps les ganes que tinc de mossegar aquestes galtones, de besar-les amb tot el meu amor i passió de mami...
Volem...
Sempre he estat una enamorada de les gavines. Ja de joveneta les mirava amb admiració, volent ser com elles, volar amb aquesta senzillesa, amb aquesta magestusitat. Ara més que mai vull ser una d'elles i volar sobre la immensitat de la mar, volar entre els estels, volar i volar amb llibertat, i sentir-te molt a prop. Volar i volar amb les ales ben obertes, tencant els ulls i deixar que la vida em guii. Vols volar amb mi, princesa del cel? Tanca els ulls i volem juntes tota l'eternitat..
Aquesta fadeta, amor, em recorda a tu. No sé per què, la seva carona, potser. Pots jugar amb les flors, amor, allà on ets? Desitjaria tant saber de tu, necessito saber que estàs bé, que ets feliç!! Suposo que la resposta és a dins meu, potser si conecto més amb la meva llum sentiré més la teva presència. Aquest és el meu objectiu, aprendre a sentir-te a dins meu. Un petò etern.
Llibre d'Angi Carmelo
Sentirse solo, significa estar aislado. Y se puede dar simplemente por la ausencia física, ya que se pasa por un auténtico síndrome de abstinencia en donde incluso el cuerpo físico sufre las consecuencias de la falta de esa persona que se ha ido. Nuestros ojos echan de menos verle, nuestros oídos oír su voz, sus pasos, incluso la música que le gustaba y que a nosotros no nos entusiasmaba demasiado, sus programas de TV... Cuando esos sonidos que formaban parte de su presencia dejan de cobrar vida, se convierten en carencias y si además nos sorprenden inesperadamente, nos rompen por dentro de una forma totalmente desequilibrante, las imágenes, los olores, el tacto... ya que todos nuestros sentidos han dejado de tener aquello que sin darnos cuenta era nuestra alimento vital y una de nuestras más primordiales fuentes de energía. (...)
La mami...
Saps el que donaria, amor meu, per tornar-te a tenir entre els meus braços ni que fos un segon, un segon etern on pogués sentir-te a prop, tocar-te, olorar-te, sentir la teva respiració, la teva calor.. Un segon etern, donaria anys de la meva vida per aquest segon…….
Martes con mi viejo profesor, llibre del qual s'ha extret el text
Hay una tribu de la región ártica de Norteamérica cuyos miembros creen que todas las cosas que hay en la tierra tienen un alma cuya forma es la del cuerpo que la contiene, en miniatura, de modo que el ciervo tiene dentro un ciervo pequeñito y el hombre tiene dentro un hombre pequeñito. Cuando muere el ser grande, esa forma pequeñita sigue viviendo. Puede deslizarse al interior de algo que nace en las proximidades, o puede ir a un lugar de descanso temporal en el cielo, en el vientre de un gran espíritu femenino, donde espera hasta que la Luna pueda volver a enviarla a la tierra de nuevo. Dicen que a veces la Luna est´tan ocupada con las nuevas almas del mundo que desaparece del cieo. Por eso tenemos noches sin luna. Pero al final la Luna regresa siempre, como regresamos todos....
Seguint el camí que ens dicti el cor!
Seguint el camí del cor, ens anirem apropant a tu, al teu amor. En aquest camí trobarem la llum que necessitem per continuar sense ràbia, sense por. El camí de l'amor, ara impregnat de llàgrimes, llàgrimes que ens netegen de les emocions més negatives, perque un dia pugui sorgir tot l'amor que et mereixes. Una abraçada eterna, princesa del cel.
Un conte per la Dunia, escrit per la Brigida...
Hola Dunia, Avui m'agradaria explicar-te una historieta, d'aquelles d'abans d'anar a dormir, perquè dormis en pau i somiis amb totes les coses bones que en tant poc temps vares poder donar i descobrir. "Hi havia una vegada..., una petitona, que despertava tanta llum, que va enlluernar a tothom. Tenia uns ullets tan blaus que despertava pau, i una carona tan bufona que depertava tendresa i amor.Aquesta petitona va impregnar del més gran amor que pot existir, a totes les persones del seu voltant.Veure-la era raó de felicitat, i amb aquell somriure tan enriquidor es feia estimar com mai ningú a pogut estimar.Ella va recorre un curt camí, però a la vegada tant intens, que va entrar inmensament a l'interior dels que va tenir a prop.Per això, actualment, el sentiment de tristor invadeix el món on va existir, però a poc a poc, apendran a no viure-la físicament, però si en el record i amb la connexió directa a aquest espai tan bonic i ple d'amor on ara es, esperant el dia de tornar-vos a unir. Petitona, segur que des d'on ets continues repartin aquest amor tan gran que tu tens. Quina sort que tenen els que han pogut disfrutar i palpar aquest amor tan intens!!!No estiguis trista, a poc a poc, podran arribar a veure-ho així, i conviure amb el que ha passat.Saben que per tu, el més important és poder veure el seu somriure, i la seva felicitat, però és massa aviat nineta, deixa'ls temps per seguir aquest camí d'esperança i tranquilitat. "Dorm nineta, dorm, i somia amb tot lo bonic i tot l'amor que has i continuaràs vivint.Un petó fins al cel per totes aquelles estrelles que ens il·luminen el camí!!!Brígida
Dunia...
Imagino el teu nou món així, com aquesta imatge. ´Fantasia, magia i amor, molt d'amor. Envoltats d'animalets, com aquests dofins, amb els podeu jugar i formar una mateixa unitat. Aigúes cristalines, cels amb uns blaus profunds. si ens poguessis dir com és el lloc on vius ara... Saps que els papis t'estimn moltíssim, per això, encara que ens resulti difícil tot això, l'únic que volem és que siguis feliç, que t'acompanyi un sonriure etern. Princesa del cel, espera'ns, perquè l que és cert és que un dia nosaltres també deixarem aquesta terra, i aquest dia vindrem a tu. Aquest dia ens tornarem a reunir, i ens podràs ensenyar aquest magnífic indret. Una abraçada ben tendre!
Callou , observant la llum dels estels!
Nuestro àngel protector!!
ensenya'ns el camí a seguir, sempre estarem pendents de la teva llum, que ens guiarà cap a un camí d'amor i pau! Un petò fins al cel!
Un angel llamado...
Cuentan que cuentan los cuentos, que en una pequeño pueblo nacio una niña, adorada y querida por sus padres, tan felices eran de tenerla junto a ellos que se olvidaron de que la felicidad es solo transitoria, no sabian que en realidad esa niña que habia llegado a sus vidas, regalandoles sonrisas, esperanza e ilusion, en realidad era un Angel.Este Angel se llamaba Dunia. La pequeña Dunia lucho valientemente por quedarse junto a sus papas, intentando engañar al destino,pero los Angeles no tienen esa misión...El destino cruel hizo que este hermoso y bello Angel, marchase al azul celeste, dejando en la tierra unos papas tristes, impregnados de todo el Amor que su pequeña les dejo. Poco a poco el tiempo fue pasando, y sus papas comprendieron que en realidad Dunia solo estaba de paso, llego a sus vidas para enseñarles el valor de la lucha, el amor a la vida... Dunia nunca marchó...realmente esta en cada lugar de la casa, en cada amanecer, en cada rayo de sol, en la sonrisa de cada niño, esta para siempre en sus corazones.La leccion de Dunia, la aprendieron muy bien sus papas, luchan cada dia, intentando vivir el presente que es donde la vida realmente ocurre, sin grandes retos pero sabiendo que en cada minuto de sus vidas siempre estan acompañados de su Angel, protector. Dunia, volo alto por ser un Angel y si miras al cielo veras simpre uan estrellala mas brillante, la mas radiante es Dunia.
Sempre ets amb nosaltres!
Saps que les papallones són un símbol des de que ens has deixat físicament, una senyal de la teva proximitat, de l'amor que ens envies. Vola, princesa, vola i sigues feliç. És el que més desitgem en aquest món, que siguis feliç allà on ets ara, envoltada de l'amor més pur. T'estimem cada dia més! Enviens la teva llum, bonica, per donar-nos forces per continuar caminant.
El alma...
Tú debes sentirte seguro de la absoluta imposibilidad de la aniquilación del alma. Su esencia nunca empieza a ser, y, por lo tanto, nunca puede cesar de ser. Ella tuvo una eterna realidad antes de llegar a ser un alma individual, y, por consiguiente, debe tener la misma eterna realidad después.
William Law
Unió
Un petò etern, amor. T'estimem, els papis.
La fada dl bosc!
Ets la princesa dels meus somnis, quan tanco els ulls juguem juntes i viatgem pel món de la fantasia atravessant tots els nivells possibles. T’estimo Dunia, sempre, amor meu!! Aquesta és la fada que vam escollir entre tots per pintar-la a la pared de casa. La iaia l'ha dibuixat i entre la familia la vàrem pintar. Ha quedat molt bonica. T'agrada? una abraçada ben forta...
El nostre àngel!
T'estimem princesa...
El teu primer aniversari!
Un poema de Tagore
Madre, ha llegado la hora de que me vaya. Me voy. Cuando la oscuridad palidezca y dé paso al alba solitaria, cuando desde tu lecho tiendas los brazos hacia tu hijo, yo te diré: “El niño ya no está”. Me voy Madre. Me convertiré en un leve soplo de aire y te acariciaré; cuando te bañes, seré las pequeñas ondas del agua y te cubriré incesantemente de besos. Cuando en las noches de tormenta, la lluvia susurre sobre las hojas, oirás mis murmullos desde tu lecho, y de pronto, con el relámpago, mi risa cruzará tu ventana y estallará en tu estancia. Si no puedes dormirte hasta muy tarde, pensando siempre en tu niño, te cantaré desde las estrellas: “Duerme, Madre, duerme”. Me deslizaré a lo largo de los rayos de la luna, hasta llegar a tu cama, y me echaré sobre tu pecho mientras duermas. Me convertiré en ensueño, y por la estrecha rendija de tus párpados descenderé hasta lo más profundo de tu reposo. Te despertarás sobresaltada y mientras miras a tu alrededor huiré en un momento, como una libélula. En la gran fiesta de Puja, cuando los niños de los vecinos vengan a jugar en nuestro jardín, yo me convertiré en la música de las flautas y palpitaré en tu corazón durante todo el día. Llegará mi tía, cargada de regalos, y te preguntará: Hermana, ¿Donde está el niño? Y tú, madre, le contestarás dulcemente: “Está en mis pupilas, está en mi cuerpo, está en mi alma.”
Comparint en Caillou!
Mai he sabut fins ara el que m'agrdava compartir aquests dibuixets amb tu, princesa. La manera amb que te'ls miraves, com et movies quan escoltaves la cançó. Encara recordo el dia de reis quan vas veure les pel.lis d'en Caillou, què contanta et vàres posar. Vam estar dos setmanes, les teves dus últimes setmanes entre els teus papis, mirant-les, ja ens sabiem els diàlegs. Com trobo a faltar aquests moments, estirats tots tres al llit mirant en Caillou!!
10 comentarios:
fuerza sandi y cris q dunia esta con ustedes, es inevitable contener las ganas de querer verla o tocarla, pero lo importante es q la pueden sentir, pueden sentir q dunia esta aqui entre ustedes y ella nos los dejara solos nunca, el amor de dunia es tan grande q se hace presente y nos dega sentirla, a cada uno q sufrimos su ausencia.
hemos estado en Cadaques y al sentarme en la orilla del ma, pude imaginarme y sentir q dunia estaba junto con marc, quiero aprovechar en este espacio de dunia para darles muchoas fuersas y cariños a la familia del marc.
Los quiero muchisimo
la tia Vane
Hola Sandra;Soc MªTeresa amiga de la Marina de Cadaqués.Cada vegade que entro en el vostre blogc rebo una lliso de amor i força.
Cuan entro als vostres blogcs sento una gran pau interior ja que sols desprenan amor.
Ja os vaig dir que el vostre angelet amb avia robat el cord i que sempre esta present amb mi.
Animat Sandra jo se que a de ser molt dificil pero pensa que has de anar endevant i que la petita Dunia no vol uns pares tristos ella esta amb vosaltres perque estigueu tot el millor que les vostres forses o permetin,ella esta amb vosaltres i ella ha de estar alegra i felis.Ajudeu que aixi sigui.
Un peto molt gran i ojala jo pogues fer alguna cosa per ajudarvos a tots vosaltres.
MªTERESA
Hola Sandra i Cris! Sóc la Eva Martín!!!
Estic molt trista perque us noto molt tristos i jo no sé com ajudar-vos. Potser sóc una pesada trucan-te i enviant-te sms, Sandra però és la meva forma de dir-te que estic amb vosaltres. No sé una altra manera de dir-vos que ho sento molt. Cada vegada que llegeixo aquest blog m'apropo més al vostre dolor (el qual no serà mai igual que el vostre, per molt que m'imagini pel que esteu passant)!!! Fins i tot, jo parlo amb la Dúnia i li dic que us ajudi molt i molt, que vosaltres ni ningú es mareix una cosa com aquesta. Com tu dius Sandra, has d'aprendre a sentir-la d'una altra manera, i jo crec que ho estas aconseguint. Temps al temps. T'estimo! No m'oblidis, si us plau, estic al teu costat per sempre. Eva Martín.
ay sandra que decirte,tengo un hijo y no imagino lo que seria no tenerlo.
sigue luchando ,tu eres fuerte y tu hermosa princesa se que ahi estara contigo dandote las fuerzas y la esperanza necesaria para continuar
un fuerte abrazo
sandra(Lima-Peru)
Sandra y Cris, entrar en el blog es entrar en un sitio mágico donde el amor y la tristeza compiten al mismo nivel.
Sandra, creo que lo haces tan bien, que aprendas a sentir a Dunia dentro de ti, a sentir su amor por encima de la presencia fisica. . . que ganas tengo de verte, de abrazarte...te quiero cariño. Un beso.
Hola guapa!!!
Pero que cositas mas bonitas escribes a tu hija!!! con cuanto amor se plasman en tus entradas de este blog llenísimo de amor...no me extraña!!! porque eres la mamá de un ángel, lleno de ternura, ya sabes que Dunia para mi es la ternura del cielo...
Un besito hasta el cielo para Dunia y un besito para tí que eres una maravillosa mamá!!!
Un fuerte abrazo amiga
Natalia
Hola ... amiga que decirte que no sepas, estamos juntas a pesar de la distancia ... adelante ... sigue luchando ... un beso enorme a nuestros angeles ... sigan gozando de esa maravillosa vida nenas ...
hola amor... ahora comprendo porque hacía días que no escribías... No puedo imaginarme el dolor que sientes cuando deseas ver a tu princesa y no está... No puedo evitar llorar cuando leo el blog porque lo siento tan dentro de mí... son tantos años juntas y ahora me siento como perdida, pues no sé como ayudarte. Me gustaría tanto abrazarte y llevarme un pedazo de tu dolor conmigo. Te quiero Sandra, te quiero, te quiero....
Un abrazo para los dos. Seguid adelante, lo estáis haciendo bien. Caminamos juntos, no lo dudes. Un besazo.
Estimada Sandra,
Com sempre en una muntanya rusa, en pujades i baixades... però continuarem lluitant per poder-los sentir, per poder-los notar dins nostre...
Records, i més records... a vegades ens inunden de tranquil·litat, a vegades ens envolten de desesperació... però en els records existeixen ells, en els records podem veure tot el que ens han donat i el que em aprés amb ells.
Un peto enorme!!
Brígida
sandra ja veus que no t escrivia,doncs he estat molt malament,enlloc d anar endevant vaig caiguent cada vegada.
Jo no se com podré fer un passet endevant ,doncs ,és ta difícil.
Siusplau li farás un petó ben fort a la teva mare que m escriu i em dona ànims.
He vist que la teresa amiga meva t ha escrit, a mi em coneix ja de petita ,ella estiuejava aqui, a més el seu fill está casat amb una cosina meva,peró jo feia temps que no parlava amb ella,i he descobert
una gran amiga.
Sandra i en cris com està. ja t explicaré pel mail com anem,finalment l esteve ha caigut derrotat i ha necessitat ajuda.
Demá si puc t escriure.
Peró pensa que ,tú i la Brigida
sou molt molt especials per mi . amb el temps podriem coincidir un dia. No t oblido mai, perque se ,que estem igual,quan penso amb en MARC ja tot darrera la PRINCESA D ULLS BLAUS,i en ROBERT.
ells han fet que ens coneguessim
i aixo ens ha unit per sempre.
Espero que algún dia poguem veuro algo diferent.
Un petó ben fort.
Publicar un comentario