Dimarts...

Hola amor! Escriure en aquest blog s'està convertint en una necessitat, igual que fer el diari. és una manera de sentir-te molt a dins, de seguir en contacte amb tu, parlar-te em fa bé, encara que la majoria de vegades ho faig amb llàgrimes als ulls i amb una anyorança eterna. Avui és dimarts princesa, el dia que vàres escollir per marxar. Els dimarts sempre més seran dimarts, és inevitable. Dimarts 15 de gener és una data que no podré oblidar mai, avui ho faig amb dolor, potser també amb desesperació per sentir que aquest dia ens van separar físicament una de l'altre. Potser en algun moment aquesta sensació pugui deixar pas a una de més dolça i pensar en aquest dia com l'escollit per marxar a un món millor, un lloc màgic on només els sers més purs poden arribar-hi. Però suposo que és molt d'hora, el dolor té una intensitat forta, desgarradora i sento que l'haig de deixar ser. Em deixo portar com una ona enmig d'una tempesta de mar, d'aquí a allà, amunt i avall. Tinc l'esperança que un dia el sol surti i pugui calentar aquest cos ara cansat i dolorit. Gràcies mami, per tenir-nos paciència, per seguir enviant-nos aquest amor. T'estimem molt i molt i no t'oblidem ni tan sols un segon. sempre, els papis.