Avui és dilluns i volem començar aquest espai d'amor compartint amb la familia, amics i noves persones que entren a formar part de a nostra vida. Has estat dos anys i mig entre nosaltres, un temps massa curtet, però han estat els més feliços, envoltats d'aquesta magia teva que ens feia dançar una música de l'amor més pur. Avui no vull que siguin paraules tristes, vull que sigui un inici de alguna cosa més creativa, amb tristesa i dolor, però amb un amor que creix i anirà creixent dia a dia. T'estimem princesa, molt i molt. Amb llàgrimes als ulls et diem, vola, Dunia, vola i sigues feliç! i cuida els teus papis!!
lunes, 21 de abril de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
malgrat que la meva anima està plena de dolor i tristeça, en contemplar aquesta foto teva en neixer no puc evitar omplir-me de tendreça en recordar les hores previes al teu neixement. Te'n recordes pichulina com la teva mami rodalaba sobre la pilota per afavorir el teu neixament, i amb quina intensitat de grans emocions el van viure els teus papis i tots nosaltres?
Des que vas neixer has sigut el far que ha il.luminat les nostres vides i es per això que malgrat que en aquest moment la foscor ens ha envait la forçá de la teva llum es tan forta que esvaira la boira que impedeix els nostres corts veure't en el nou paradis des d'on ens il.lumines.
T'estimo pichulina
La tia lolos.
Publicar un comentario