Sempre amb mi... Dunia

Hola nineta! Avui m’he despertat a les 8h del matí, l’hora que et desperava entre setmana per anar a la guarde. He obert els ulls i el meu cap s’ha emplenat de records… Com et costava llevar-te, t’agradava molt dormir. T’emplenava de petons perquè obrissis els ullets i així començavem un nou dia. Primer preparàvem el kiuwi amb mel i després la lleteta amb cereals. Sempre volies la llet primer, com t’agradava la llet, però si te la bebies ja no volies el kiwi. Així que sempre feiem pactes. Els matins eren tenyits per l'amor… el teu sonriure, la teva mirada, els teus badalls, la teva dolça veu preguntant si hi havia cole. Després ens vestiem, tu ja et posaves les sabates soleta i també la jaqueta. A les 9h sortiem de casa i cap al cole…
La tristesa, la nostalgia em golpeja l’ànima quan m’adono de la realitat del present. No em vull aixecar, no vull començar un nou dia, amb aquesta buidor… Però aleshores he sentit el teu amor, tu em deies que no em quedés al llit, que posés els peus a terra, que fes un esforç per viure el dia. T’he fet cas, amor, m’he vestit i he marxat ben ràpid. He anat al mar, a caminar. Primer les meves passes eren ràpides, plenes de ràbia, d’enfadament d’una vida sense la teva presència física. Però després m’he anat calmant i que acabat mullant-me amb l’aigua del mar, que ha calmat una mica la meva sed de tu. Quan he acabat el passeig quasi rutinari he anat a veure la Eva i l’Aleix a la casa nova i he passat una estoneta meravellosa. L’Aleix m’ha regalat un trosset de tu, del teu amor. L’he abraçat, he jugat amb ell com feia amb tu, li he donat el dinar. M’he sentit tan a prop teu… Espero algun dia poder fer el mateix amb el teu cosinet Leonel. Ara, però, se’ns fa tan difícil. Ens recorda massa a tu, la mateixa edad, els mateixos gestos, tants records junts.. El dolor ara no ens permet estar al seu costat, però el trobem a faltar molt.
Avui hem volgut posar una foto on esteu tu i en Leo, una foto que ens recorda l’amor entre tots dos. Duni, cuida del teu cosinet, i acompanya’l en el seu camí.

Gràcies una vegada més per ajudar-me en cada passet d’aquest nou caminar. Sé que ets tu qui em dóna les forces per fer-ho. Un petò etern, princesa del cel...