Hola princesa, com estàs amor meu?? La mami, com ja veus, està passant dies difícils,... ja van uns quants... Però no vull que t'amoïnis, que et preocupis. La mami està trista perquè et troba molt a faltar, moltíssim. I les llàgrimes són la resposta a aquest amor tan immens que sento a dins meu.Avui vull recordar aquell viatge Huesca, un dels millors viatges que vàrem fer tots tres. Vam compartir aquests dies amb en Marc i la Eva, i l'Aleix, que encara no tenia un mes. Ara fa un any d'aquests dies tan feliços, compartint aventures, compartint tot l'amor possible. M'agradava tant veure com cuidaves a l'Aleix. Mai vàres tenir gelos del petit. Al contari, tu sempre el volies cuidar, posar-li el xupe quan se li queia, tapar-lo quan feia fred. Eres, ets,... una marona, cuidadora dels més peques. Tens una dolçor increïble que transmities amb les teves accions, amb la teva tendresa. Recordo la felicitat d'aquells dies i m'entristeix molt pensar en no poder compartir-ne més amb tu ,ara. Potser un dia podrem tornar a fer-ho, aquesta és la meva esperança, tornar a mirar els teus ulls tendres, escoltar el teu sonriure innocent...Estic tan contenta de ser la teva mami... Sempre estaràs amb mi, sempre caminarem juntes, t'ho prometo... T'estimo i t'estimaré tota l'eternitat, princesa!!*Avui vull enviar una forta abraçada pels pares i la germana d'en marc. Dunia envie'ls molt d'amor per passar aquest dia. Que sentin que sou amb ells, sis plau!!!
.jpg)
.jpg)
8 comentarios:
Hola sandra soc la marina. hem sap greu que hagis passat aqueets mal dies. bé jo ,que mai volia un medicament,perque em vaig rendir, i vag demanar quekcom per dormir i tirar endevant el dia a dia al que estem obligades a viure.
penso molt en tu ,no sé si es per la proximitat,que penso si ens necessitem estem molt a prop.
A l esteve li va agrdar molt la manera de intentar tirar endevant d en cris,tot el que explicava.
un petó ben fort.marina
Sabes Sandra, al ver a Dunia encima de su papa me ha recordado a Ainhoa en el sofa con carlos, pues le gustaba mucho jugar a peinarnos y decia, ahora te toca a ti papi,......
que recuerdos más bonitos y como duele siempre decir recuerdos, ya que quisieramos tenerla presente en nuestras vidas, verlas crecer y compartir con ellas estos recuerdos tan bonitos.
Un abrazo muy grande y profundo, sientelo asi amiga, quisiera que juntas y despacito nos demos mucho cariño y apoyo, por todo el amor que nos nuestras hijas nos dieron y dejaron.
Un beso hasta el cielo.
Loly, la mamá de Ainhoa.
Dunia,
princeseta de les mars,
princesa del cel blau,
princesa de la mami, i del papi,
princesa de les princeses.
Tu tant dolça i amorosa,
tant bonica, tant especial,
tranquil•lament has anat deixant
la teva empremta en tots de cors.
A poc a poc has anat entrant,
a cada nova llar,
on la tristesa és palpa
només d’obrir la porta,
on l’enyorança és tant gran,
que impregna totes,
i cada una de les seves parets,
on l’amor flueix pesadament en l’aire,
i simplement hi vas deixant
una petita esperança,
una llum en l’horitzó.
un amor tan pur,
i a la vegada tant gran,
que arriba fins al cor.
Un petó angelet.
Brígida
Hola patufeta, estic aqui escoltan la teva cançó DUNIA(quin senyal tan maco ens has enviat al trobar-lo) i se m'ha omplert el cor d'un sentiment de gratitut en vers a tú nineta, t'haig de dodnar les gràcies perqúe a traves d'aquest amor tan infinit i aquest dolor tan intens estem vivin, m'has ajudat a descubrir i sentir aquesta espiritualitat adormida en el fons de la meva ánima, Desd'aquest nou sentir espiritual estic aprenen a sentir-te de forma diferent, ets el més preuat dels regals de la vida dels que ha marxat el seu bonic i enyorat emboltori, però ens has deixat l'interior, "La teva esencia més pura" i és amb la presencia d'aquesta esencia que sento m'emboltes amb el teu alé fresc, amb la teva olor a foc i amb les teves rialles més tendres i dolçes.
Es també desd'aquest nou esperit que em permets visualitzar-te en aquest nou espai immens i infinit envoltada de l'esencia més pura de tots els infants que han marxat dels costat d'aquells que tant us estimem, un espai on es concentra tot l'amor que desde els nostres cors us enviem i un espai lliure d'odi, enveja, gelosia ,i ple dels santiments més purs com la generositat, la humiltat, la germanor, en definitiva un espai ple d'AMOR. Dunia aqui et sento feliç i aixó m'ajuda a trobar la serenor dins la tristó.´T'estimo pichulina
Fins l'ara infinit
Estimada Sandra:
quan ens sumergim en el nostre dolor i plorem fins l'esgotament també és una mena de neteja, pensa que perdre un esser estimat ens apropa més a conéixens millor; infinitat de vegades no voldries que fós així, que aquesta persona tan meravellosa encara estigués aquí... jo crec des d'el fons del meu cor que han vingut com unaa ràfaga d'aire matinal i que han marxat perquè eren molt, molt avançats.
No intento pas convence't (com s'escriu?) només donar-te ànims i que sàpigues que tot lo que escrius de la teva princesa ho llegeixo pensant que ella està en un lloc molt bonic i és molt, molt feliç.
un petó
Hola Sandra
tiene una hija muy linda Dunia es como las niña de los anunsios bien de cosas tenemos de nuestros hijos seguro que ellos estan todos juntos en el azul y nos ayuda en este camino tan duros para los padres
gracias por escribir en el blog de mi hijo Aday te queria pedir un favor estoy poniendo en el blog de Aday todos los niños que estan en el azul juntos si me puedes mandar una foto a mi correo para mi seria un honor ver a Dunia con todos los niños alli esta Victor chichilla mi correo es este
maciaspadilla@hotmail.com
mucha fuerza un abrazo de todo corazon
Hola amigos! recordamos este viaje con tanta dulzura y nostalgia... por las mañanas cuando amanecia el día, Dunia ya nos esperaba con una inmensa alegria para ver a Aleix...no se separaba ni un momento de su ladito y cuando el peque se chupaba el dedito Duni le decia: Aleix el dit no,el xupe!!! solo quería protegerlo y cuidarlo...y el día que se lo dejamos cojer a upa?...los días siguientes se sentaba y decia: Aleix a upa?
Son recuerdos inolvidables que siempre se mantendran muy vivos en nuestra memoria!!! Gracias por ponerlos en el Blog...Os queremos mucho!!!
Sandra, acabo d'entrar ara mateix per primera vegada al vostre blog.
Sandra, sento moltísssim que estiguis passant uns dies dolents,no es per menys. Pero el bonics records que tens de la petita Dunia, et faran anar endavant, ella voldria veure't contenta.
Aquest angelet que ha marxat de casa vostre, ara està al cel, amb la petita Ainhoa i altres nens més. Segur que veuen com els seus pares els estimen.
Una abraçada molt gran.
Publicar un comentario