martes, 20 de mayo de 2008

Un estel anomenat Marc!!

Hola princesa, t'haig de seguir donant les gràcies per les passes que ens ajudes a escollir. Aquest cap de setmana hem conegut als pares d'en Marc, l'Esteve i la Marina, i a la seva germaneta Sandra. Hem pujat a Cadaqués i amb tot l'amor que és possible, aquestes meravelloses persones, ens han ensenyat l'entorn. Cada racó d'aquell paradís era en Marc: cada caleta, cada roca, cada trosset del mar era un trosset de la vida d'en Marc. Compartir el nostre amor cap a vosaltres ens fa
sentir més a prop vostre. És tot tan misteriòs. Fa potser cosa d'un mes que el papi i jo vàrem estar al Cap de Creus, mirant la immensitat del mar, sentint que eres amb nosaltres tan a prop. I ara ens regales l'oportunitat de conèixer aquest indret des de dins, des de la vida d'en Marc i la seva família. Ha estat tot plegat, dins el nostre dolor, un episodi ben màgic. Qui ens hagués dit aquell dia que trepitjariem aquesta terra d'una manera tan especial i emotiva. Gràcies princesa per donar-nos l'oportunitat de compartir el nostre amor amb persones que ens escolten, persones disposades a compartir el seu.
Saps que aquesta nit no ha estat una bona nit. M'he despertat enmig de la nit, angoixada, amb una sensació de por a dins meu que m'allunyava d'un son dolç. Enmig d'aquesta estona fosca he pensat amb en Marc i li he demanat que cuidés de tu. L'he sentit molt a prop, he sentit les seves paraules, que em deien que no em preocupés; he sentit el seu amor. Al mateix temps has aparegut tu, al seu costat, agafats de la mà. Us he sentit amb tant d'amor i que heu fet possible que pogués rempendre el món dels somnis d'una manera dolça, sentint-vos molt a dins meu. Gràcies princesa, gràcies Marc. Un petò fins al cel, preciosos!

10 comentarios:

Pequeña Ainhoa dijo...

Darte las gracias por tener siempre tu cariño y tu apoyo a mi lado.
Gracias de corazón, me encanta pasar por aqui y ver a la niña de ojos color cielo y pelito dorado, preciosa Dunia, la queremos muchisimo, como a sus papis.
Un beso hasta el cielo.
Loly, la mamá de Ainhoa.

Mercè dijo...

Hola Dunia,
Sóc la mare d'en Robert i de la Brígida.
A través de tu, e conegut la teva iaia Carme. Ens veiem cada dilluns i parlem de tu i d'en Robert, i compartim molts de sentiments.
Ets una nena molt maca i molt dolça, estic segura que en Robert al teu costat està molt bé.
Sandra, gràcies per conectar amb la meva filla Brígida, sé que li està fent molt bé.

Mercé.

sonia dijo...

Hola Sandra, Hola Cris,
desde aqui les mando toda la fuerza del mundo y quiero que sepan que estan en nuestros corazones, los queremos mucho !!!!
Sonia

Mª Angeles dijo...

Querida Dunia, soy la mama de Nazareth. Eres una niña muy bonita y seguro que en el Azul eres una niña dichosa. Envia señales a tus papas, llenales de alegria y enviales mucho amor. Aqui te dejo un besito para ti y otro para que se lo des a mi Princesa. Todos sois mis amores del Azul.

Anónimo dijo...

Hola Sandra i Cris ,no sabeu lo bé que ens vam trobar diumenge,veiem que és tant important poder compartir amb qui esta visquent igual.Ja vam dir que algun altre dia repetirem.
Sandra t ho creguis o no la teva princesa,DUNIA, TAMBÉ HA ENTRAT DINS LA NOSTRE FAMÍLIA.
Cada moment del dia penso com el deus estar passant tú, perque com vam dir ,aquest present ens atrapa,i rés no importa.
Sé que tinc que continuar per la Sandra doncs com ja he escrit prou dur és que la vida t agafi injustament el teu germá.Quan ara ell començava a descobrir la
M ha agradat molt la foto que has posat, bé ja vau veure que era una de les que més li agradava a l esteve.
Avui tinc molt mal dia , bé em sembla que sempre és igual .
Començo a recordar i recordar llavors s em remou tot dins meu.
bé un petó molt gros per tu i en Cris iun ben fort fins al cel.
Et vull creure i ells son feliços
UN PETÓ. MARINA

Brígida dijo...

Hola nineta,
Quina dolçura que transmets només de veure la teva carona.
Saps, quan sigui l’hora de tornar-me a trobar amb el meu germanet, m’agradaria tant que fossis allà, i poder conèixer aquest amor tant gran que portes dins.
Espero que en aquest món tant màgic on viviu no existeixin els diferents camins, que pugueu caminar sempre junts i junts arribem a trobar-vos.
Quin món més bonic descriu sempre la teva mare, m’agrada imaginar-me’l així, ple d’amor i d’amistat.
Estimeu-vos molt Dunia, així aquest amor tant gran que despertareu arribarà amb nosaltres i ens envoltarà, de tal manera, que ballarem junts al ritme de la cançó, de la música que ara no sentim.

Mil petons i abraçades per tu Dunia, i dóna-li un petonas ben fort acompanyat d’una abraçadota al meu germanet.
Gràcies Dunia.

Brígida.

Natxo Rovira dijo...

Estimats Sandra i Cris,

M'he passat per aquest, el vostre petit i íntim espai, per agrair-vos els darrers misstages que ens heu deixat al blog del david i que ens fan tan de bé. He aprofitat per donar una volteta per aquí, i he vist ún altre cop com és de maca la Dúnis, i he compartit una mica el vostre dolor i també la vostra esperança, amb sentiments que expliequeu i que són tan propers...
desprès del dia tan dur que vam passar ahir, sembla que les coses avui les veiem una mica millor. Com tu dius, Sandra, sembla que ens ajuden a no embogir del dolor i de vegades, fins i tot , a somriur a la vida un altre cop.
poc a poc. Segur que els nostres nens estan més contents veient-nos així.
Ens veiem al Delta, tenim ganes de veure-us.

Anónimo dijo...

Hola dunia
eres una niña muy linda te pareses a un angel con ese pelo y esos ojos tan lindo seguro que en el cielo estas con todo nuestros chicos y mi hijo Aday te cuidara como si fueras su sobrina los queremos hijos no dejen de volar
un abrazo de mi alma para la de tus padres

Anónimo dijo...

Dunia aquest noi, en marc, te recordara a mi!!!
ja que va amb una barqueta!!! com aquell dia a cala jonculs!!! aquell dia k jo treballava portant gent i tu staves alla!! tant feliça i tant blanqueta al custat de la tia lulos que estava ven morena!!
aquell dia dunia, me arrepenteixu de no haver estat alli!! amb tu, la sandra, la tieta! i tots!! un dia k venius al barcu, i jo treballava... :(
Sandra i cristian us trovu molt i molt a faltar aqui a casa!! i a ti cristian!! hace muchos dias que no te veo!! i no puede ser eeee tenemos que ir a passar allguna tarde juntitos!! que nos lo passamos muy bien tu y yo!! o nos vamos a dar una vueltecita con el bru!!(no lo aconsejo ee)
dunia testimu multissim i te dedicat el meu fotolog!!!
www.fotolog.com/victormc_53

Anónimo dijo...

Hola sandra cris soc la marina. Que heu anat a la trobada al DELTA DE L EBRE.Espero que vos hagi anat molt bé.Ihagi trobat aquesta tranquilitat interior que necessitem.Que no hagueu tingut massa temps per plorar ni rabiar de tot el que hens toca viure.Sandra intento posar me en contacte amb els pares d en David Rovira i sempre s.em penje l ordinador quan estic dins les seves planes. ja em dirás com fer ho.
Sandra ets tan dolça quan escrius i sobre tot quan parles amb sa teu princesa.AH¡ ens donaries alguna foto de la DÚNIA ,m agradaria tenier le amb en marc. UN PETÓ BEN FORT I UN FINS EL MÉS ENLLÁ per en MARC I LA DÚNIA . MARINACCMU