Les paraules es repeteixen... dia darrera dia...

Princesa de la mami!! Em resulta tan difícil aquesta vida, la vida sense la teva olor, el teu sonriuere, la teva mirada. Dia darrera dia les paraules se’m repeteixen, el dolor i la tristesa són presents en tots els meus escrits. Però, mami, vull que sàpigues, que aquest dolor és amor, és anyorança, és nostalgia. T’estimo moltíssim, ets la meva filla, una ànima que vàres venir a partir de mi a aquest món, una ànima que es convertí en allò més important en la meva vida. Ets la meva filla, i la companya de vida que sempre vaig desitjar. Avui ja no hi ets físicament, el teu temps al meu costat ha estat massa curt, però l’amor que sento per tu ha estat i és el més potent que mai he sentit. Et porto a dins meu, ets part de mi. Deixe’m que les llàgrimes netegin el meu cor. Ara estic molt trista, ara porto un dolor en l’ànima que mai hagués pogut imaginar. Has marxat a no sé on, has marxat massa ràpid, sense previ avís. I has deixat un buit que no sé com l’ompliré. No sé si mai comprendré el perquè de la teva partida, ara em sento enfadada. Pensava, sentia que et tindria per sempre, que sempre més caminariem juntes per aquesta terra. Però no ha estat possible, no ha estat possible. Això em fa pensar que no eres meva; vàres venir a partir e mi, però la teva ànima és lliure, per això no t’he pogut retenir al meu costat. Saps que hagués donat la meva vida per tu, però ningú m’ho ha demanat, hagués donat la vida…. Potser tens una altre missió a fer ara, potser ja has fet que el que tenies que fer en aquesta vida. Però jo no ho entenc, perquè crec que tenies moltes coses a fer aquí, teniem tantes coses per aprendre juntes. Sento que han quedat tantes coses pendents a fer juntes. Vull pensar que ens donaràn l’oportunitat de seguir el camí juntes, que algun dia podrem tornar a estar juntes i compartir tota l’eternitat. Si algú m’ho pogués dir, em quedaria tranquil.la, més serena. No puc imaginar no poder tornar a estar amb tu. Reina del cel, envíe’ns un raig de llum que il.lumini aquests dies tan foscos. T’estimo tant, tant……