lunes, 1 de noviembre de 2010

A la Fageda...


Avui hem anat a passar el dia a la Fageda, hem anat a buscar un lloc on poder sentir pau, un lloc on poder sentir la teva presència ben adins. És un lloc especial, la magia de la natura ho fa possible. Si et quedes quiet, si escoltes la música de l'entorn, pots percebre com les fades i els follets ballen entre les fulles d'aquests arbres majestuosos. Avui la teva escència ha volat amb les fades, avui, petita, has estat una fadeta preciosa que ens has acompanyat en tot el passeig, al costat del teu germà, el follet del bosc. M'he sentit tan bé que no volia sortir d'aquest món, volia quedar-me sempre més entre aquest paisatge, abrigada per les branques dels arbres, acariciada per les fulles de la tardor. Volia quedar-me una estoneta eterna i convertir-me en una fada i volar amb tu i que m'ensenyessis els racons secrets d'aquest bosc encantat, racons que els humans no veiem per la nostra ment racional. Poster la propera, avui el viatge ja ha estat meravellòs.
T'estimo.

5 comentarios:

Brígida dijo...

Fades i follets que ens envolten, acariciant amb molta tendresa el batec dels nostres cors. Ballen divertits enmig de la bella melodia abraçant amb molt d’amor el passeig del nostre lent dansar.
Ai bonica Sandra, només tancant els ulls i/o prenen atenció a les boniques coses que ens rodegen, podem aprendre tant, podem rebre tant... m’agrada sentir la tranquil•litat i la pau que m’envolta simplement buscant el petit raconet on em porta el cor.

Amb tot el meu amor, t’envio una abraçada mimosa i petonets de mil colors.

Petonets princesa del cel!!

Brígida

Anónimo dijo...

Hola, por casualidad he llegado a este blog y no me puedo ir sin mandaros un abrazo fuertisimo, habeis vivido algo terrible, pero cierto es que en el cielo hay una estrella increiblemente brillante, esa estrella se llama Dunia y cuando mi hijo me pregunte por el nombre de dicha estrella, así se lo haré saber.

Un besazo enorme para todos

sandra y cris dijo...

Gracias por tu abrazo, me llegó con mucha ternura y en este camino se agradece una mano cálida. Gracias por hacer que mi hija Dunia brille con su luz en el cielo de tu hijo. Gracias por deternerte en este espacio y querer conocer a mi pequeña... Gracias...

Vane dijo...

Me encantaría tener un lugar así, donde pocer sentir a nuestros peques...hadas, duendes....etc....pero por desgracia yo no lo tengo...un besazo enorme al cielo.

sandra y cris dijo...

Hola Vane, como estás? Sí, amiga, sí lo tienes. En ese amor tan enorme que sientes, ahí está ese lugar, un lugar donde todo es posible...
un abrazo enormeeee