Princesa del meu cor...Molt sovint tanco els ulls i viatjo en el temps, pujo d'amunt la lluna viatjera i ella em porta d'excursió pel meu interior a la recerca de records. Viatjo en el temps intentant no oblidar, gravant en la memòria tots els moments viscuts amb tu. Diuen que el temps és un enemic per la memòria, que amb els dies i dies els records van perdent intensitat fins desaparèixer en l'oblit. No vull oblidar res, amor, res ... és per això que els vaig a veure sovint, perque no es sentin sols, perque sentin que són molt valiosos i lluitin per no desaparèixer...
Altres vegades són ells, els records, els que em venen a cercar a mi i aleshores viatjo entre la multitud deixant el món per un instant etern; alguna olor, una rialla d'algun nen, una expressió del teu germanet,...quelcom que em fa volar a altres temps, a altres vides on tu estaves present físicament. És un viatge que moltes vegades em desperta llàgrimes adormides, moltes vegades la meva ànima plora d'anyorança i el meu cor de mare crida per no tenir-te entre els meus braços. Altres vegades em sorprenc amb un sonriure infinit, ple d'amor...
Amor, sé que no només estàs en els meus records, perquè no ets passat. Ets present, però com a mare necessito guardar en la caixeta màgica el tressor del teu pas per la meva vida...
T'estimo molt...
.jpg)
.jpg)
3 comentarios:
Muchas veces ienso si con el paso de los años seguiré teniendo esos recuerdos tán claros.....incluso a veces me sorprendo a mi misma pensando en cosas que quizás se me hayan olvidado.....solo me queda el recuerdo, solo nos quedan los recuerdos......espero que nunca se vayan....mil besos al cielo
hola, soc Carme la nostra Merce CAstro ens uneix. Jo al morir el meu estimat Alex tenia molta por d'oblidar, la seua veu, els seus acudits tant graciosos i quotidians i començí a escriureu tot. M'en penedia de les coses de l'escola que havia tirat...
Però ara ja no, sé que el més important es el imens amor que ens a deixat a tots i que sempre tindrem ven guardat com el teu tresor en el millor lloc de nosaltres.
Un bes
Hola de nuevo desde muy lejos,quiero que sepais que pienso mucho en vosotros y os mando todas mis fuerzas tanto yo como mi hijo, mi querido hijo que ahora me necesita mas que nunca, quiero que sepais que le mando un besito a Dunia todos los días y quiero deciros lo mucho que os admiro, desde que he entrado a vuestro blog y he conocido a Dunia, no hay ni un solo día que no pase a dar una vuelta por aquí.
Un abrazo sincero.
Publicar un comentario