L'amor

En la vida ens hem d’afrontar a grans reptes i moltes vegades no estem preparats . La mort d’algú important en les nostres vides, potser alguna malaltia, una separació … Ens submergim en una tempesta on no veiem el final i sembla que mai hagi de sortir el sol. Naveguem tantes vegades a la deriva, tantes vegades sentint que alguna ona gegant ens ofegarà amb la seva força… Però sempre, fins i tot en aquests moments, hi ha alguna cosa que et salva, alguna llum que et fa sobreviure… La llum de l’amor, la gran esperança. L’amor que, passi el que passi, sempre hi és, que per molt difícil que sigui el repte, “la prova”, la circunstància que ens toqui viure, sempre ens emplena de força i esperança i ens fa ballar la música més preciosa, encara que sigui enmig del més profund dolor. El dolor forma part de la vida i és important acceptar-lo, escoltar-lo i abraçar-lo. És necessari viure’l amb tot el cos i amb tot el cor per poder un dia deixar-lo enrera i seguir el camí i renèixer. Un dolor il.luminat per tot l’amor del que també forma part, perquè al fi i al cap el dolor és una expressió d’amor.

Sento que, passi el passi, sempre hi ha aquest tressor que m’acompanya. L’amor còsmic, l’amor infinit, d’allà on tots venim, allà on tots anem.

Petonets fins al cel amor.