L'amor

En la vida ens hem d’afrontar a grans reptes i moltes vegades no estem preparats . La mort d’algú important en les nostres vides, potser alguna malaltia, una separació … Ens submergim en una tempesta on no veiem el final i sembla que mai hagi de sortir el sol. Naveguem tantes vegades a la deriva, tantes vegades sentint que alguna ona gegant ens ofegarà amb la seva força… Però sempre, fins i tot en aquests moments, hi ha alguna cosa que et salva, alguna llum que et fa sobreviure… La llum de l’amor, la gran esperança. L’amor que, passi el que passi, sempre hi és, que per molt difícil que sigui el repte, “la prova”, la circunstància que ens toqui viure, sempre ens emplena de força i esperança i ens fa ballar la música més preciosa, encara que sigui enmig del més profund dolor. El dolor forma part de la vida i és important acceptar-lo, escoltar-lo i abraçar-lo. És necessari viure’l amb tot el cos i amb tot el cor per poder un dia deixar-lo enrera i seguir el camí i renèixer. Un dolor il.luminat per tot l’amor del que també forma part, perquè al fi i al cap el dolor és una expressió d’amor.

Sento que, passi el passi, sempre hi ha aquest tressor que m’acompanya. L’amor còsmic, l’amor infinit, d’allà on tots venim, allà on tots anem.

Petonets fins al cel amor.

El per què de la teva partida...

Avui, parlant amb una amiga, ha sortit aquesta qüestió: Vull saber què s'amaga darrera la teva partida?, també podria ser Venies amb alguna missió especial? o Amb la teva mort, seguies algú del passat?

Són tantes les preguntes i les possibles interpretacions del per què de la teva partida, de la teva mort. .

I, saps amor, no m'importa, és una pregunta a la que no necessito donar resposta, no vull dedicar la meva vida a buscar quin sentit té...

Em quedo amb aquest gran amor que sento i del que tu formes part,

em quedo amb les paraules que em susurraves al cor en nits oscures "Tot està bé ,mami",

em quedo amb tot el que m'estàs ensenyant dia a dia,
em quedo amb el tressor dels teus records d'una vida,
em quedo amb un avui ple d'esperança i llum,
em quedo amb el món màgic on et puc acariciar, besar, abraçar, on caminem descalces sobre l'herba humida, on em cantes belles melodies al oïde mentres intento dormir...
Em quedo amb això i amb tantes coses més que em fan sentir viva i tan plena de tu!
I no necessito més...

Sento que el meu cor em porta per altres camins, on el misteri es col.loca en un lloc tranquil dins meu, i em porta a viatjar per altres propòsits que sento plens de llum. Suposo que hi ha tants camins com persones i cadascú ha d'empendre el que li faci vibrar la pell, el cor i l'ànima.

Avui, entre aquestes paraules d'amor t'abraço,

en el silenci que s'amaga darrera de cadascuna..

T'estimo princesa!!!

Gràcies

El camí ha estat llarg. Tantes vegades sentint que no seria capaç de seguir. Les emocions em pesaven massa a dins el meu cos. Van ser dies, setmanes mesos... i anys molt difícils.

Ara miro enrera amb aquesta tristesa ,que ja forma part de mi, però que és portada amb un sonriure d'amor, de saber que, a pesar de la fragilitat de tot plegat, hi ha esperança, hi ha vida, hi ha somnis, hi ha AMOR. I des d'aquest lloc d'agraïment porto a totes les persones que m'han acompanyat durant aquest viatge de retrobament amb mi mateixa, aquest viatge que va començar el dia de la teva partida, de la teva mort. Aquestes ànimes que em van ajudar a encendre la llum quan aquesta s'apagava per la forta tempesta, que em van donar la mà quan em perdia entre les meves ombres, que em van regalar abraçades de sosteniment per poder plorar. Sense aquestes grans persones sé que no hagués pogut arribar allà on sóc avui,  desperta, viva i disfrutant de cada instant de mare i persona...