Paraules des de l'Argentina...

Hola petita, princesa dels estels. M'agrada escriure't, parlar-te, estimar-te. Ho faig amb el cor obert, amb llàgrimes de tendresa i també d'anyorança. Sempre t'anyoraré, anyoraré com a mare veure't crèixer, convertir-te en nena, i després en noia, i després en dona. Anyoro tantes coses que no sé ni posar-lis paraules. Anyoro tenir-te al costat amb cos, veure't, tocar-te i abraçar-te. Penso, com sempre, en lo gran i bonica que estaries. Penso en com ens parlariem, com ens relacionariem tu i jo, jo i tu, princesa ja de sis anyets. Fa mal tot això i no puc deixar de pensar-ho, pensar en el que no tinc i no tindré mai. Moments de mare en la Terra, de crit de dolor, de tristesa profunda. És la meva tristesa integrada en cada cèl.lula de mare d'un caminar a vegades cansat, a vegades sense direcció.

Aquests moments d'anyorança es van intercalant amb moments on volem plegades, agafades de la mà del cor, unides per un amor massa gran. Volem en un vol etern, sentint i sabent que sempre més serà així, que res ens separarà, que tot és possible amb l'amor. Instants on soc la teva companya d'ànima d'un vol etern ple de colors, d'esperança i màgia.

Així és la meva vida ara i així vaig fent, una estona camino i altres volo. Tots dos moments necessàris per l'evolució de la meva ànima.

T'estimo, t'estimo, t'estimo... avui des de l'Argentina, terra que també porta la teva escència gravada en la seva olor, en el vent, en els núvols esponjosos, en el cant dels seus ocells... Sempre amb tu...