jueves, 19 de julio de 2012

Avui he somiat amb tu...



Avui he somiat amb tu i sé que ets tu qui m'ha regalat aquesta trobada...
Ahir en aquell gronxador de Besalú, acariciada per l'aire universal, vaig viatjar, vaig volar una estoneta d'aquelles eternes fins trobar-te, fins sentir-me envoltada de tu, abraçada per tu. Amb el cor obert i ple de llàgrimes d'amor et vaig demanar una trobada...
Avui he somiat amb tu... T'acariciava el cabell de seda, portaves una treneta, d'aquelles que et feia al matí. T'acariciava i plorava amb l'ànima oberta i tan plena de tu.
Ara, després d'aquest somni, després d'haver acariciat el cel em sento tan aprop de tu, i tan aprop de mi...És com si aquestes experiències m'apropessin al meu centre i m'ajudessin a no oblidar qui sóc, a veure-hi més clar. Ara tanco els ulls i sento la suavitat del teu cabell, sento la dolçor de la teva mirada, sento les llàgrimes del meu cor... aquesta tristesa dolça que m'ajuda a mirar i sentir la vida.

Petonets fins al cel estimada filla, t'estimo Dunia, infinitament...

1 comentario:

Agrimonia dijo...

Aquest bloc se m'ha clavat com una fletxa al cor.
Quina tendresa, quin amor!
No tinc més paraules, només ho sento a dins, el meu cor també plora pel que he llegit i vist aquí.