Petita dels estels, avui miro per la finestra i les llàgrimes del cel acompanyen al meu cor, trist, anyorat... Em costa trobar les paraules per expressar-te tot el que sento, una barreja de colors envolten el meu cos. Fa dies que volo en un núvol de records, records tendres de quan vàres nèixer, avui fa set anys. Records d'altres moments de la nostra vida plegades que guardo com un tressor dins el meu cor... És inevitable baixar a les profunditats de la tristesa, i barrejar-me amb ella i dançar plegades abraçades per llàgrimes infinites que m'apropen als estels. Avui és un dia de viatge interior, celebrar el teu aniverçari cap a dins, cantar des de dins i cap a dins belles melodies que m'inundin de sentiments dolços, i em facin viatjar pel nostre món. Ets la princesa d'aquest món, la més preciosa, que m'ensenya a veure la vida amb ulls d'AMOR i MÀGIA. M'acompanyes cada instant, ets llum, color, vida, màgia, amor... Gràcies per no deixar que el meu vaixell vagi a la deriva, gràcies per ser llum en nits oscures, gràcies per ser llàgrimes purificadores... T'estimo Dunia.
jueves, 30 de agosto de 2012
jueves, 19 de julio de 2012
Avui he somiat amb tu...
Ahir en aquell gronxador de Besalú, acariciada per l'aire universal, vaig viatjar, vaig volar una estoneta d'aquelles eternes fins trobar-te, fins sentir-me envoltada de tu, abraçada per tu. Amb el cor obert i ple de llàgrimes d'amor et vaig demanar una trobada...
Avui he somiat amb tu... T'acariciava el cabell de seda, portaves una treneta, d'aquelles que et feia al matí. T'acariciava i plorava amb l'ànima oberta i tan plena de tu.
Ara, després d'aquest somni, després d'haver acariciat el cel em sento tan aprop de tu, i tan aprop de mi...És com si aquestes experiències m'apropessin al meu centre i m'ajudessin a no oblidar qui sóc, a veure-hi més clar. Ara tanco els ulls i sento la suavitat del teu cabell, sento la dolçor de la teva mirada, sento les llàgrimes del meu cor... aquesta tristesa dolça que m'ajuda a mirar i sentir la vida.
Petonets fins al cel estimada filla, t'estimo Dunia, infinitament...
viernes, 30 de marzo de 2012
Paraules des de l'Argentina...
Hola petita, princesa dels estels. M'agrada escriure't, parlar-te, estimar-te. Ho faig amb el cor obert, amb llàgrimes de tendresa i també d'anyorança. Sempre t'anyoraré, anyoraré com a mare veure't crèixer, convertir-te en nena, i després en noia, i després en dona. Anyoro tantes coses que no sé ni posar-lis paraules. Anyoro tenir-te al costat amb cos, veure't, tocar-te i abraçar-te. Penso, com sempre, en lo gran i bonica que estaries. Penso en com ens parlariem, com ens relacionariem tu i jo, jo i tu, princesa ja de sis anyets. Fa mal tot això i no puc deixar de pensar-ho, pensar en el que no tinc i no tindré mai. Moments de mare en la Terra, de crit de dolor, de tristesa profunda. És la meva tristesa integrada en cada cèl.lula de mare d'un caminar a vegades cansat, a vegades sense direcció.
Aquests moments d'anyorança es van intercalant amb moments on volem plegades, agafades de la mà del cor, unides per un amor massa gran. Volem en un vol etern, sentint i sabent que sempre més serà així, que res ens separarà, que tot és possible amb l'amor. Instants on soc la teva companya d'ànima d'un vol etern ple de colors, d'esperança i màgia.
Així és la meva vida ara i així vaig fent, una estona camino i altres volo. Tots dos moments necessàris per l'evolució de la meva ànima.
T'estimo, t'estimo, t'estimo... avui des de l'Argentina, terra que també porta la teva escència gravada en la seva olor, en el vent, en els núvols esponjosos, en el cant dels seus ocells... Sempre amb tu...
domingo, 15 de enero de 2012
Un altre any...
Els dies es van sumant, ja en són molts princesa... 4 anys.
Durant tot aquest temps he anat aprenent a acceptar que les coses no son sempre com voldriem, que el teu pla diví és quelcom que jo no puc decidir... He aprés a estimar-te des d'una profundidat infinita, a sentir-te més enllà dels sentits humans, a parlar-te i a escoltar-te en el silenci de l'ànima. No tenir-te físicament ha estat el cop més dur i difícil, però hem sobreviscut gràcies a l'amor, el més gran i sincer. Avui et segueixo anyorant però avui em sento en pau, plena de tu... Quatre anys d'una nova vida, d'una vida diferent, trista però plena d'estels de colors infinits i màgics...
T'estimo i ara sé que sempre estarem juntes, és el mateix vol... Un petò fins el cel Dunia...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)