Què passa amb la mort? Per què ens fa tanta por aquesta paraula? Per què vivim com si no existís?
Petita, sembla que ens hem creat un món on aquesta paraula queda al marge de tot i lo increible és que és lo més cert que tenim, que algun dia tots ens hi haurem d'afrontar. Potser si la tinguessim més en compte, potser si la miressim de cares ens adonariem que no som immortals, i valorariem més els nostres dies. Potser revisariem la nostra vida i escolliriem només lo que fos autèntic, lo veritable, i fariem dels nostres dies un regal...
La mort d'un esser estimat fa que ens plantegem la vida, i això és una nova oportunitat per reiventar-nos, és tornar a néixer i donar un sentit a tot i caminar més lleugers fent volar tot allò que no ens serveix...
T'estimo petita dels estels, avui i tota la nostra eternitat...
.jpg)
.jpg)
1 comentario:
Realment la mort és un fet real de la nostra vida que no ens parem a mirar mai,com si no anes amb nosaltres.Quan golpeja la nostra vida i s'emporta la vida dels éssers que més estimem ens quedem sobtats com si realment no ens pogués passar a nosaltres.A partir d'aquest moment tot s'enfonsa i entrem en una fosca nit que ningú compren i quasi ningú pot acompanyar.D'aquesta nit o no surts mai o surts més enfortit que mai.Pots mirar a la mort a la cara sense por.Ja no és una desconeguda.S'ha emportar el que més estimes.Ja no passes de puntetes sense mirar-la
ja li pots dir sense por fins aviat.
Una abraçada d'algú que també a perdut un amor.
Publicar un comentario