el meu paradís

Fa uns dies vaig trobar aquesta imatge, i per mi no és una imatge qualsevol...

Quan vas deixar aquest món, quan els meus ulls físics van deixar de veure't, el món se'm va caure, res tenia sentit si tu no hi eres... Recordo aquella sensació perquè se'm va quedar marcada a l'ànima. Un buit que omplia tot el meu cos, un buit que m'oprimia el pit i no em deixava respirar. Aquella sensació era insoportable! Poc a poc em vaig adonar que si tencava els ulls i deixava que el meu cor mirés, si em deixava portar pel nostre amor, podia veure't, podia tocar-te, podia sentir-te... Aquests instants eren un paradís en aquell desert, era color en un món fosc.

Aquesta imatge m'ha acompanyat en el meu món interior, una imatge que m'ha ajudat a seguir caminant, una imatge que ja sempre més port amb mi. Vaig obrir una porta, una porta a l'esperança, a un món on tot és possible, on la mort no és el final de res...

un petò princesa dels estels