Després de dies de navegar per la nostalgia, decideixo tornar al present, decideixo tornar a tu en l'ara i sentir-te en cada segon etern de la meva vida, bategant amb mi, barrejada amb mi... Ara sé que et porto integrada en cada cèl.lula del meu cos i encara que no pensi en tu en moments del dia, tu sempre ets amb mi, formem part del mateix vol, del mateix amor etern. No calen paraules, ja no... En el silenci de la meva ànima tu sempre ets present... T'estimo, princesa del meu cor, sempre.
domingo, 3 de julio de 2011
Tornar a l'ara...
Després de dies de navegar per la nostalgia, decideixo tornar al present, decideixo tornar a tu en l'ara i sentir-te en cada segon etern de la meva vida, bategant amb mi, barrejada amb mi... Ara sé que et porto integrada en cada cèl.lula del meu cos i encara que no pensi en tu en moments del dia, tu sempre ets amb mi, formem part del mateix vol, del mateix amor etern. No calen paraules, ja no... En el silenci de la meva ànima tu sempre ets present... T'estimo, princesa del meu cor, sempre.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Una abraçada molt forta sandra.
No calen paraules entre tù i jo.........
marina
¡Cómo me gustan estas palabras tuyas, Sandra!
Yo también pienso en volver a escribir unas palabras en el rincón de Víctor, en que debo mantener latente su blog, pero me cuesta, me cuesta mucho, ya no sé que poner, me repito como el ajo. Resulto cansino.
Besos
Antonio
Sandra, guapíssima una forta abraçada.
Dolors(mama del Sergi,Gemma i Aina)
Y Antonio.. una cosilla,que el ajo tiene mucha vitamina ... así que es bueno para todos; tambien para los que leemos. Y ver que nos repetimos "TODOS" nos hace bien.
Petons a tots
Sandra, jo també em quedo sense paraules en llegir les teves...Amor d'una mare, existeix cosa més forta?
Sònia
Publicar un comentario