domingo, 17 de julio de 2011

El món del Sempre Més

Hola amor, princesa del meu cor...

Ahir vaig tornar a visitar el món del Sempre Més, el món de la llibertat i de la esperança. El meu cor vibrava d'amor i de magia, i dels meus ulls brotaven llàgrimes de colors que m'acariciaven el rostre. Feia temps que no em sentia tan bé. tan a prop de tu, tan a prop de mi. Vaig recordar el món infinit que porto a dins, on tot és possible, on tu ets la fada, la princesa, el meu àngel protector, un món tendre on la teva dolçor forma part de cada cosa.

Ahir vaig sentir com la boira s'esfumava i tornava a veure-hi clar. Vaig sentir-me molt viva, amb ganes de pintar dels colors més bonics les parets del meu món i netejar el meu cor de grisors i oscuritats.

Tu, princesa, ets qui m'ha ensenyat que la magia existeix, que el món que vivim és el que ens creem nosaltres mateixos. Jo soc qui pinto el que vull viure, jo soc qui decideix la música que sona en les meves passes; una melodia suau, lenta, plena de tendresa i amor...

Ojalà pugui transmetre tot això als meus fills, petita, i que ells també puguin sentir-te en aquest espai infinit i màgic. T'estimo, sempre més...

1 comentario:

Anónimo dijo...

Continua pintant...