Aquí sentada en aquest banc, mirant les muntanyes que et varen veure crèixer, em sento abraçada per elles, per tu. Les miro i em sento part de tot això, és un paisatge que el porto molt endins. Un paisatge que no és que em recordi només a tu, un paisatge que ets tu. La teva escència brilla en tota aquesta immensitat, en cada petit racò, en cada so, en cada petit animalet. La teva energia despren una música inconfundible, sé que ets tu la que dances entre els arbres, la que voles entre aquests núvols. M'agrada mirar am el cor obert, mirar i deixar-me porta per la magia del teu amor. En aquests instants deixo de ser jo per convertir-me en part de tu, i volem juntes, i som part de tot.
Gràcies per deixar-me les teves ales per volar. T'estimo.
.jpg)
.jpg)
2 comentarios:
Hola Dunia, que tal.....por fín te escribo, no quería entrometerme sin invitación, es un poco complicado sabes....soy la mami de Diego,solo quiero mandarte un besito a ti y otro a el, y avisarte de que a Diego le gustan mucho las niñas rubias....mil besos mi niña....y otros tantos para el peque.
Sandra aquí estoy, y con tu permiso por aquí seguiré....mil besos
Vane, que bien tenerte por aquí. Si, dejé de escribir durante un tiempo, pero últimamente sentía ganas de volver a ponerle color a este espacio, a nuestro espacio, porque tambien lo hace mi pequeña...
Besitosssss para ti y para el duendecillo más hermoso ...
Publicar un comentario