Avui, princesa, conecto amb les profunditats del dolor, aquell
espai on entro i entro, dolor i més dolor, impregnant cada part del meu rostre
d’un gust salat… les llàgrimes cauen sense parar i el meu cor no deixa de
cridar el teu nom preciòs. Aquestes dates són estranyes, sembla que l’emoció
aflori amb més intensitat. Allà on miro et veig… La teva carona es reflexa en
cada rostre, en cada mirada. Aquest viatge
és trist, no puc evitar-ho, perquè voldria que estiguessis aquí, compartint
cada instant, cada moment. Són d’aquests espais del temps que l’emoció torna a
ser com els primers instants, d’aquells que no deixaven pausa entre llàgrima i
llàgrima. És una tristesa tan plena d’amor, princesa, tan plena de tendresa…
Suposo que és aquesta la companya del dol que sempre romandrà dins el meu cor,
aquest amor que sento acompanyat d’una anyorança tan enorme. Cançò que surt de
les meves entranyes profundes, d’una mare que crida el teu nom en silenci. Petita
dels estels, brilles amb tanta força que el meu voltant es converteix en un món on
tot ets tu, on tot és Amor etern, tot està banyat d’un aroma màgic i infinit. I m’encanta
deixar-me portar per aquesta sensació, barrejar-me amb aquesta llum, perquè
aleshores jo i tu som el mateix, jo i tu ens barrejem i som el mateix. M’has
ensenyat a no ser, a desaparèixer… o potser és al revés, potser m’has ensenyat
a ser, a conèixer aquesta altre part de mi que és tan lliure com el vol d’un ocell, tan
lliure com el vent. Aquests dies enimig d’aquesta tristesa volo més conscient,
sóc més cada instant, cada nota d’aquesta música que m’acompanya. Tu i els teus germanets sou un tressor molt profund dins el meu cor, us estimo!
.jpg)
.jpg)
