La Mort

Què passa amb la mort? Per què ens fa tanta por aquesta paraula? Per què vivim com si no existís?

Petita,  sembla que ens hem creat un món on aquesta paraula queda al marge de tot i lo increible és que és lo més cert que tenim, que algun dia tots ens hi haurem d'afrontar. Potser si la tinguessim més en compte, potser si la miressim de cares ens adonariem que no som immortals, i valorariem més els nostres dies. Potser revisariem la nostra vida i escolliriem només lo que fos autèntic, lo veritable, i fariem dels nostres dies un regal...

La mort d'un esser estimat fa que ens plantegem la vida, i això és una nova oportunitat per reiventar-nos, és tornar a néixer i donar un sentit a tot i caminar més lleugers fent volar tot allò que no ens serveix...

T'estimo petita dels estels, avui i tota la nostra eternitat...

Fent neteja

Dunia...

El viatge no té fi, camino i pas a pas vaig fent més camí...

Avui vull fer neteja, és d'aquells dies que posaria tot allò que em pesa a l'ànima enmig d'aquesta tramuntana perquè s'ho endugui tot... He acomulat dins meu tot una sèrie d'emocions negatives, d'imatges, de sensacions, que m'han acompanyat durant un temps i m'han complicat molt el VIURE.

Avui cinc anys després vull deixar anar tot allò que no m'ajuda, vull caminar més lleugera, vull fluir com l'aigua del riu, vull dançar la melodia del vent...

Vull sentir-me  LLIURE i  volar més aprop teu. Bufa princesa i ajude'm a posar llum i serenor al meu cor, bufa ben fort amor...

el meu paradís

Fa uns dies vaig trobar aquesta imatge, i per mi no és una imatge qualsevol...

Quan vas deixar aquest món, quan els meus ulls físics van deixar de veure't, el món se'm va caure, res tenia sentit si tu no hi eres... Recordo aquella sensació perquè se'm va quedar marcada a l'ànima. Un buit que omplia tot el meu cos, un buit que m'oprimia el pit i no em deixava respirar. Aquella sensació era insoportable! Poc a poc em vaig adonar que si tencava els ulls i deixava que el meu cor mirés, si em deixava portar pel nostre amor, podia veure't, podia tocar-te, podia sentir-te... Aquests instants eren un paradís en aquell desert, era color en un món fosc.

Aquesta imatge m'ha acompanyat en el meu món interior, una imatge que m'ha ajudat a seguir caminant, una imatge que ja sempre més port amb mi. Vaig obrir una porta, una porta a l'esperança, a un món on tot és possible, on la mort no és el final de res...

un petò princesa dels estels