Ahir en aquell gronxador de Besalú, acariciada per l'aire universal, vaig viatjar, vaig volar una estoneta d'aquelles eternes fins trobar-te, fins sentir-me envoltada de tu, abraçada per tu. Amb el cor obert i ple de llàgrimes d'amor et vaig demanar una trobada...
Avui he somiat amb tu... T'acariciava el cabell de seda, portaves una treneta, d'aquelles que et feia al matí. T'acariciava i plorava amb l'ànima oberta i tan plena de tu.
Ara, després d'aquest somni, després d'haver acariciat el cel em sento tan aprop de tu, i tan aprop de mi...És com si aquestes experiències m'apropessin al meu centre i m'ajudessin a no oblidar qui sóc, a veure-hi més clar. Ara tanco els ulls i sento la suavitat del teu cabell, sento la dolçor de la teva mirada, sento les llàgrimes del meu cor... aquesta tristesa dolça que m'ajuda a mirar i sentir la vida.
Petonets fins al cel estimada filla, t'estimo Dunia, infinitament...