Tres anys, mirant enrera...

Com diu el papi, avui no és que pensem més en tu, no és que t'anyorem més que un altre dia... Cada dia ets en el nostre cor... Però avui és inevitable mirar enrera, i recordar... Recordo aquell vespre de gener com si fos ahir, ho tinc tot gravat en la memòria de l'ànima... Recordo aquella última posta de sol, aquells colors infinits que es barrejaven en el cel... Recordo l'última migdiada, dormida a sobre els meus braços...Recordo aquella última abraçada dins el cotxe... Recordo l'últim berenar... Recordo l'última mirada... Tot ho porto a dins meu, enganxat a cada part del cos, bategant juntament amb el meu cor... Avui és inevitable mirar el passat i sorprendre'm del temps que ha passat, tres anys és massa temps sense tenir-te entre els meus braços, sense tocar-te, sense tante coses ... Però és que el meu cor no enten de temps, ell i jo ens hem quedat aturats en el rellotge... Per l'amor no existeix el temps, perquè l'amor és etern i el temps infinit. Avui les meves paraules van acompanyades de tristesa, avui el meu cor de mare encara plora la teva absència física... T'anyoro princesa. T'estimo i ho faré eternament...