Sis anys volant juntes...

Amor, filla de l'eternitat, avui fa sis anys que et vaig poder abraçar per primera vegada, sis anys volant juntes, compartint aquest amor que creix i creix... No et puc mentir, princesa, la tristor també m'acompanya, tinc tantes ganes de tenir-te entre els meus braços, d'acariciar-te, de mirar els teus ulls de cel... Avui com cada dia tancaré els ulls i viatjaré al teu costat, i volarem entre els núvols, i t'envoltaré entre collars de tendresa... El nostre vol a l'eternitat. T'estimo, t'estimo, t'estimo, t'anyoro... Sempre, la mami...

El món del Sempre Més

Hola amor, princesa del meu cor...

Ahir vaig tornar a visitar el món del Sempre Més, el món de la llibertat i de la esperança. El meu cor vibrava d'amor i de magia, i dels meus ulls brotaven llàgrimes de colors que m'acariciaven el rostre. Feia temps que no em sentia tan bé. tan a prop de tu, tan a prop de mi. Vaig recordar el món infinit que porto a dins, on tot és possible, on tu ets la fada, la princesa, el meu àngel protector, un món tendre on la teva dolçor forma part de cada cosa.

Ahir vaig sentir com la boira s'esfumava i tornava a veure-hi clar. Vaig sentir-me molt viva, amb ganes de pintar dels colors més bonics les parets del meu món i netejar el meu cor de grisors i oscuritats.

Tu, princesa, ets qui m'ha ensenyat que la magia existeix, que el món que vivim és el que ens creem nosaltres mateixos. Jo soc qui pinto el que vull viure, jo soc qui decideix la música que sona en les meves passes; una melodia suau, lenta, plena de tendresa i amor...

Ojalà pugui transmetre tot això als meus fills, petita, i que ells també puguin sentir-te en aquest espai infinit i màgic. T'estimo, sempre més...

Tornar a l'ara...

Després de dies de navegar per la nostalgia, decideixo tornar al present, decideixo tornar a tu en l'ara i sentir-te en cada segon etern de la meva vida, bategant amb mi, barrejada amb mi... Ara sé que et porto integrada en cada cèl.lula del meu cos i encara que no pensi en tu en moments del dia, tu sempre ets amb mi, formem part del mateix vol, del mateix amor etern. No calen paraules, ja no... En el silenci de la meva ànima tu sempre ets present... T'estimo, princesa del meu cor, sempre.

Tres anys, mirant enrera...

Com diu el papi, avui no és que pensem més en tu, no és que t'anyorem més que un altre dia... Cada dia ets en el nostre cor... Però avui és inevitable mirar enrera, i recordar... Recordo aquell vespre de gener com si fos ahir, ho tinc tot gravat en la memòria de l'ànima... Recordo aquella última posta de sol, aquells colors infinits que es barrejaven en el cel... Recordo l'última migdiada, dormida a sobre els meus braços...Recordo aquella última abraçada dins el cotxe... Recordo l'últim berenar... Recordo l'última mirada... Tot ho porto a dins meu, enganxat a cada part del cos, bategant juntament amb el meu cor... Avui és inevitable mirar el passat i sorprendre'm del temps que ha passat, tres anys és massa temps sense tenir-te entre els meus braços, sense tocar-te, sense tante coses ... Però és que el meu cor no enten de temps, ell i jo ens hem quedat aturats en el rellotge... Per l'amor no existeix el temps, perquè l'amor és etern i el temps infinit. Avui les meves paraules van acompanyades de tristesa, avui el meu cor de mare encara plora la teva absència física... T'anyoro princesa. T'estimo i ho faré eternament...

Volar entre els estels

Princesa, quan vares empendre el nou camí va desaparèixer tot un món per mi. Però amb el temps vaig descubrir que si tencava els ulls i mirava amb el cor apareixia tot un univers infinit on tot era possible. Vaig descubrir que en aquest nostre món et podia tornar a tocar, a besar, podiem jugar plegades amb els estels, podiem ballar. Sí, així vaig tornar a ballar amb tu, agafades de la mà, sobre l'herba humida, sota un sol de mil colors. Com m'agrada això! I altres coses màgiques i meravelloses,... Tot és possible aquí, el nostre amor ho fa possible...

Les nostres trobades, les nostres conversacions m'ajuden molt, m'ajuden a veure la llum en moments de confusió, a sentir la magia quan les tenebres volen conquistar el meu cor. Aquests últims dies el meu cos no està gaire bé, i les emocions tampoc estan en el seu millor moment. I m'està costant molt conectar amb el nostre món màgic. El dolor físic em té tencada , m'ha allunyat de la magia, de la llum. Suposo que el fet d'adonar-me és el primer pas per trencar amb aquesta grisor, i tornar a retrobar-me amb el meu tressor. T'estimo princesa i sé que aquest amor m'ajuda a seguir.

Crec en la magia,

crec en el nostre món,

perquè crec en el nostre amor!

Un petò fins a l'eternitat filla.