Seguir caminant...

Amor, princesa del meu cor...

Quan i quan de temps de no passar per aquest raconet, el nostre raconet. I, per què avui, per què aquesta nova energia per tornar a escriure? No ho sé, segueixo una corrent d'amor que m'ha fet posar davant l'ordinador.

La vida ha continuat des de l'any 2008, un any que mai oblidaré, un any en el que vaig descubrir les profunditats del dolor. Però aquest any, l'any que vas emprendre el vol cap a l'infinit, va ser també l'any en que l'Aniol va començar a formar part de les nostres vides, el teu petit germanet. La vida no es para.

Dos anys i mig des d'aquella tarda, dos anys i mig... i aquí seguim, pas a pas, caminant, amb els peus massa cansats a vegades, però la teva magia fa que seguim endavant, que tornem a trobar el rumb quan naveguem a la deriva sense direcció... Segueixo la teva puresa, el teu amor... aquest és el camí que he emprés i que ja no deixaré fins que ens tornem a trobar.

Gràcies per haver format part de les nostres vides, gràcies per continuar el camí amb nosaltres i ser la nostre mestre, gràcies princesa del cel...