El viatge per l'anyorança

I aquí segueixo caminant pel cami de l’anyorança… Miro enrera, diuen que ja han passat vuit anys d’aquell dia, d’aquell instant d’obertura a la vida i a l’eternitat. Recordo la teva olor petita, la suavitat de la teva pell, el color blau profund dels teus ulls de cel… Viatjo per un món de sensacions, tanco els ulls i torno a sentir-te… La sensació de tornar a reviure’t  és estranya, es barreja una plenitud infinita amb la tristesa de l’anyorança. Les dates senyalades et fan fer una parada en el temps i recorres amb el cor un passat que es fa present en l’instant… Dins meu sento les llàgrimes  ocultes , no manifestades, que el dia a dia deixen arraconades. Avui aquestes són alliberades princesa, les llàgrimes es tornen vives i plenes de tu, d’amor i de puresa. Amb el rostre ple de tu agraeixo portar-te tan a dins i celebro la vida. T’estimo princesa del meu cor