Llàgrimes de cel

Petita meva, avui escric des de la tristesa, des de l'anyorança de no sentir la teva pell suau,

de no olorar el teu cabell. Torno a sentir la teva absència clavada dins el meu cor i m'enfado per no veure't crèixer, per no tenir-te al meu costat. Sóc conscient que aquests dies formen part de la meva vida, que hi ha dies on sento amb més intensitat el dolor... Els accepto, els abraço i els ploro. Em deixo portar per aquesta sensació i ... ploro. Les llàgrimes sempre m'ajuden a netejar, a transformar l'enfadament amb tristesa, que sempre és més dolça de portar. Ja portava uns dies que una sensació desagradabla rondava a dins meu, dies de falta de conexió amb mi mateixa, d'allunyament de la meva essència. Quan estic així és que hi ha quelcom que s'ha remogut a dins. Però moltes vegades no tinc aquest espai d'introversió per parar i escoltar-me, d'aturar-me per esbrinar què ha passat. I així passen els dies, però la sensació no marxa, i el malhumor segueix acompanyant-me. Fins que ja no puc més, i m'obligo a fer una parada, un temps per explorar. I així descobreixo que hi ha hagut alguna circunstància que m'ha tocat a dins, i ha penetrat en el meu inconscient. Important fer-la conscient per transformar-la. Aquesta energia negativa, enfadament amb la vida queda convertida en llàgrimes que depuren i em netegen per dins. Així em sento més lleugera i torno a mi... i torno a tu!  T'estimo princesa del meu cor.

Agraïment..

Aprenc a ballar la música del vent mentres escolto el teu sonriure dins el meu cor... Quin gran regal princesa, has despertat una estrella dins meu que em fa vibrar tota mi. Camino més present, més conscient de cada pas i em sento desperta, viva... Segueixo les senyals que el meu cor percep, i vaig descobrint més i més colors, més i més amor. Gràcies per omplir cada part de mi, gràcies per fer-me sentir tan a prop teu. T'estimo princesa, princesa del meu cor.