Tres anys, mirant enrera...

Com diu el papi, avui no és que pensem més en tu, no és que t'anyorem més que un altre dia... Cada dia ets en el nostre cor... Però avui és inevitable mirar enrera, i recordar... Recordo aquell vespre de gener com si fos ahir, ho tinc tot gravat en la memòria de l'ànima... Recordo aquella última posta de sol, aquells colors infinits que es barrejaven en el cel... Recordo l'última migdiada, dormida a sobre els meus braços...Recordo aquella última abraçada dins el cotxe... Recordo l'últim berenar... Recordo l'última mirada... Tot ho porto a dins meu, enganxat a cada part del cos, bategant juntament amb el meu cor... Avui és inevitable mirar el passat i sorprendre'm del temps que ha passat, tres anys és massa temps sense tenir-te entre els meus braços, sense tocar-te, sense tante coses ... Però és que el meu cor no enten de temps, ell i jo ens hem quedat aturats en el rellotge... Per l'amor no existeix el temps, perquè l'amor és etern i el temps infinit. Avui les meves paraules van acompanyades de tristesa, avui el meu cor de mare encara plora la teva absència física... T'anyoro princesa. T'estimo i ho faré eternament...

Volar entre els estels

Princesa, quan vares empendre el nou camí va desaparèixer tot un món per mi. Però amb el temps vaig descubrir que si tencava els ulls i mirava amb el cor apareixia tot un univers infinit on tot era possible. Vaig descubrir que en aquest nostre món et podia tornar a tocar, a besar, podiem jugar plegades amb els estels, podiem ballar. Sí, així vaig tornar a ballar amb tu, agafades de la mà, sobre l'herba humida, sota un sol de mil colors. Com m'agrada això! I altres coses màgiques i meravelloses,... Tot és possible aquí, el nostre amor ho fa possible...

Les nostres trobades, les nostres conversacions m'ajuden molt, m'ajuden a veure la llum en moments de confusió, a sentir la magia quan les tenebres volen conquistar el meu cor. Aquests últims dies el meu cos no està gaire bé, i les emocions tampoc estan en el seu millor moment. I m'està costant molt conectar amb el nostre món màgic. El dolor físic em té tencada , m'ha allunyat de la magia, de la llum. Suposo que el fet d'adonar-me és el primer pas per trencar amb aquesta grisor, i tornar a retrobar-me amb el meu tressor. T'estimo princesa i sé que aquest amor m'ajuda a seguir.

Crec en la magia,

crec en el nostre món,

perquè crec en el nostre amor!

Un petò fins a l'eternitat filla.